martes, 28 de junio de 2011

Get Over It

Des de que tot ha acabat, i allò que haviem de fer plegats, vam acabar-ho...

No l'he tornat a veure. De fet, no hi he tornat a parlar 'seriosament'. Faig aquest matiç perquè el senyor Arià, li envia des de el meu CaraLlibre un smile i un cor...! Jo que volia aconseguir no dir-li res...! Amb aquell missatge a saber què pensa, si es que pensa alguna cosa...!

En fi, actualment estic en un procés d'oblit suposo, perquè veig que tot el que podiem tenir era una simple cortina de fum. No em parla, no em diu res. Si jo vingués ara, a aquestes alçades, que es fa amb nova gent... i juraria molt que es fa molt més amb el noi que li agrada, i li expliqués tot el que em passa amb ella; al·lucinariem els 2. Diria: Tiu, que baixes de l'hort tú o què? Què collons m'estàs explicant?

Com dic jo: That's life...!

Es mejor haber amado y haber perdido que no haber amado nunca.


.... Un cop vaig estimar bastant -crec jo-, i .... la patacada va ser brutal. Penso que ens vam portar molt malament els dos -ella i jo-.  Vaig confiar molt amb ella, i em vaig sentir com traït per la seva part...! Crec que no em vull tornar a sentir així, i això fa que em tanqui moltíssim davant el fet de tornar a estimar. Inclús va haver una oportunitat per a tornar a estimar, després d'estar amb ella, i quan m'havia aconseguit 'obrir'... fracàs. No t'en culpo eh!! No vull que ho pensis! Ja ho hem parlat algun cop, crec... 'That's life'.

Intento evitar el sufriment, tant com puc... i de fet ho aconsegueixo gairabé sempre. Però l'evito de tal manera que trobo a faltar el que evito. M'explico?

És a dir, no vull dir-li a l'Aurora que m'agrada, ni que m'agradaria passar un temps amb ella, en definitiva que crec que l'estimo... no vull correr aquest risc!
Però d'altra banda... sento la necessitat de dir-li-ho perque vull saber que he gastat l'oportunitat de sentir la felicitat que sé que es sent quan estàs amb algú estimat. Algú amb qui estar-hi una tarda, de bon rollo, de mimitos amunt i avall... ja t'ho podràs imaginar...!

Crec que això encara és més liós...! No m'expresso gens bé, hauré de fer classes de repàs per aprendre algo de coherència textual i aquestes històries!

Aquests dies... he estat ocupat! O bé preparant el dinar per a la família, o bé realitzant bricolatge...

Aquest 'marc' que en realitat és una cub obert d'una banda és un objecte per posar-hi uns altaveus de PC, i fer-los 'portatils' portar-los amunt i avall de la casa! Això ho vaig fer, ahir al matí. I la foto la he fet ara mateix, em sap greu per la qualitat! Demà pel face, correrà alguna coseta...

Per exemple avui, també he tornat a fer el dinar! Aquest cop menys complex que l'altre... però amb una molt bona presentació! jejejej

Arròs amb salsa de nata+pebrotVerd+ceba+pastanaga, tomaquet, blat de moro, tonyina, i una mica de mini-amanida.

Tot vegetal! Sense carn!!! 
TOT UN TRIOMF!

Bé... totes aquestes coses he anat fent aquests dies a més de dissenyar un sistema per a fixar unes planxes absorvents de so, que he comprat... i el nou disseny de la web de l'estudi. El decideixo enfocar d'aquesta manera: Room Recording Studio. 

Com a mínim no menteixo. 

Ara al juliol començaré el super casal musical amb la Deni, i l'Elena! No se si estic preparat per ensenyar res a ningú. I avui m'han donat feina per al mes d'Agost! A l'Ajuntament del poble! És fantàstic! Em podré treure el carnet sense la dependència dels pares!! Estic molt ilusionat.

És per tots aquests motius, per totes aquestes bones i males vibracions que no sé com he d'estar. 

- Toni, com estas?

- Ah! Molt béee! jajajaj i túu? (L)

___________

- Grabu!! Com estàs? 

- ah... fatal, pateixo mal d'amor... l'Aurora no em fa cas, i a més! ODIO el facebook! JODER QUINA CAGADA D'INVENT!! et permet controlar a la gent! Gràcies a això cada dia s'allunya la ideia de declarar-m'hi! Has vist els seus moviments per la xarxa social?

- No.... x?

- Fes-ho... i ho entendràs: que si un tal Jordi... el super Carles (el seu estimat)...


_________

Saps? Estic tant penjat, que.. no sé! M'agradaria agafar-la, portar-la a un prat verd, super maco... allunyat de la civilització. En aquest prat hi hauria un piano de cua i una banqueta. 

La resta: Herba i animalets!

Li cantaria una cançó estil 'País Petit' -Versió Manu Guix (per la intenció que li dóna, no per a res més..)- Si teniu spotify, recomano que la busqueu que el video.. se sent un xic malament...! (I això, com a futur tècnic de sò ho odïo!)

Però envés de parlar del meu país, parlar dels seus ulls, la seva mirada, el seu somriure, del seu caràcter... Parlant d'ella... la meva 'little girl', el meu petit llangostí, la meva noieta....

Estic sonat. Ho sé. Però qui esta bé? Eh? Tú? Estas bé tú? 

Vull robar...


Vull robar una frase que va pronunciar la Maria, (no la del titol del blog, si no una altre, una noia alta.. rossa...) que la va dir el 26 de Setembre de 2010 sobre les 02h del matí: Joder Toni!! Tinc molt d'amor a repartiir! Tinc ganes d'estimar, de ser estimada, de que et tractin bé...

Li robo la frase:

Ostrees Maria! Tinc molt d'amor a repartir!! Tinc ganes d'estimar, de ser estimat, de que em tractin bé...

Que sóc cruel... Tinc sempre als meus amics...! Sempre ho puc fer això, he de començar per estimar-los a ells! Però d'altra banda, m'agradaria moltíssim centrar-me en una persona, per probar-ho de nou, potser quan ho obtinc no m'agrada i ho vull canviar... no ho se.. tot són ganes.

Un dia pot ser-ho Tot i Res.

Aquesta cançó d'ATK, crec que avui entenc el significat (estic il·luminat per la gràcia del més gros).

No vol dir que un dia sigui fantàstic i desastrós a la vegada. El que vol dir la frase copulativa (tot i res; no distributiva: tot o res) és que depèn de com t'ho miris, el meu dia que he viscut avui pot ser-ho TOT... i depèn de com ho miri, pot no haver set RES!

UAU, no? 

Al·lucina col·lega! :-)

T'estimo molt, jo a tu t'estimo molt,
Si estàs amb mi despareix tot el que es trist, voldria nits amb pintes de colors,
Fins a la lluna he tornat t'estimo jo!

Fins un'altra bonics!! :-) 

PD: El títol de l'entrada l'he decidit així perquè era el títol de la cançó que escoltava, Si? Ara, la gràcia es que la cançó ha sonat mentre tenia el mode 'Aleatorio' de l'Spotify... i m'ha donat per buscar la  traducció al català en el Google Translate. S'hi escau molt amb el contingut de l'entrada i ha sigut pura casualitat, de debò! Això a vegades fa por eh! ;-) (el grup de música era OK GO, l'enllaç.


jueves, 16 de junio de 2011

That's all folks.

:-)

Avui he acabat la selec.! Avui he acabat tot! Avui he acabat el meu pas per l'escola i l'institut. 
Oficialment tinc el graduat en ESO, el titol de Batxiller -modalitat tecnològica-, i la selectivitat feta (que ja sabrem si aprovada, però això tant és!)

Definitivament, m'han incubat durant 17 anys, 5 mesos i 16 dies! 

Estic content, tot funciona. O si més no això sembla!

La meva missió va per bon camí... i l'evidència es corrobora dia rere dia. :-) Es tan bonic! How beautiful life is...!

Ara només he de pensar en el demà ja que l'avui, s'ha acabat! He de llaurar el futur. I això fa por. 

Penso que no estic gens preparat per al que m'exigiran d'aqui un temps. Em sento petit, molt petit. Hauré d'aprendre moltes coses, com per exemple: a callar, a posar-me al lloc dels altres.... però sobretot, a estimar. 

No en sé. 

Sento com si hagués de renéixer, tot i que ara no tindré la facilitat que fa 17 anys 5 mesos i 16 dies vaig tenir.

Ara ja sóc d'una manera, bona o dolenta, però sóc alguna cosa estranya. Si ara he de renéixer només ho puc fer d'una manera: dia a dia. 

No dic que ho faré demà, ni res, sols que amb el temps es veurà. N'haurem de deixar 10 enrere, i dir-lis adéu. Serà dur i molt costós, però avui, em sento capaç de tot.

I estimada, estimada i estimada, jo quan dic alguna cosa, generalment intento complir-la i aquí va el meu intent:

Tot això serà una crítica, bona i dolenta!! En primer lloc et vull criticar que  em perds. Molts cops no se de què em parles. I això... sempre em molesta.

No deixis de fer-ho. 

Després comentar-te que no tens força de voluntat! Podries ser molt bona amb certes coses i no ho ets per vaga! Caram! -Jo també soc vago, sí, però ara parlem de tú...-

Començem bé eeh? 

D'altra banda, el fet de que tinguis les coses clares, i que siguis decidida... No ets capaç d'imaginarte com t'ho agraeixo, m'agrada. I això és positiu, saps? Hi ha moltes coses bones a dir d'una persona que generalment compleixi el que diu. 

Vull comentar positivament la teva memòria. Saps? Un dia, em vas arrancar un somriure d'orella a orella! I sé el que vas fer eh, però no t'ho diré que pensaràs que sóc un penjat. Bé, pel fet de apostar-me una critica, ja demostra que no sóc normal... :-) You must know that you're a very good girl, a very trempada girl! ;-)  And of course I like that!

Enfi, retornem a la terra: ets massa directe a vegades. I hi va haver un cop que et vaig explicar amb tota la ilusió del món una cosa la qual jo volava molt pels aires, i tú, comque no t'importava una merda em vas ser tot lo sincera que podies ser. Gràcies.

Com has canviat en poc temps eh!, bueno suposo que tothom ha canviat... EVIDENTMENT jajaj Però ... mola! jajaj 

Per cert, ets molt poc àgil amb l'ordinador eh! I tens una manera d'escriure que entre 8 contes, si em diguessin que tries el que crec que has escrit tú... Penso que el sabria trobar!! 

;-) Diria: "Mira!! Això és d'ella sens dubte!"

Un punt altre punt a favor teu! 

Carai, al final tenies raó eh, mola i tot que et critiquin, donat que no diran gaires coses dolentes... Ja et vaig intentar amenaçar, però sabies perfectament que diria coses així... tot això ja t'ho esperaves!

El que potser no t'esperares és que digui més coses sobre tú, les quals fan que et vegi un pèl diferent a les altres noies. Ets autèntica, ets guapa, MOLT guapa, no se a què collons esperes per agafar un nano i destrossar-lo, saps que pots fer-ho? 
Fins ara no ho sabies, però ho comences a saber. I ... potser vas un pèl tard, però per tard hi vaig jo, osigui que no et diré res sobre això. 

M'agrada el teu somriure, m'agraden els teus ulls, m'agrada la teva mirada, i quan et parlo de bejenades, m'agrada la cara que poses. Potser per això ho faig... -hi hauré de reflexionar!- I adoro sentir un 'Toni' sortint dels teus llavis! N'estic fins els collons que vagis amb 'Grabu' amunt i 'Grabu' avall! EM DIC TONI! sapps?? i sí, és un nom no molt maco, però és el meu nom! No hi puc fer res, em sap greu!

Hi ha un grup gens conegut anomenat GEST, el qual toca una cançó i en aquesta hi ha una frase que diu:

"Què tens per a mi, que em pugui fer feliç? Que en saps del cert..."

La teva felicitat, em fa feliç; el teu humor, em fa feliç; la teva manera de pensar, em fa feliç; la teva manera de ser, em fa feliç; Tú, em fas feliç. 

Bé, jo aniré acabant donat que aniria fent voltes en espiral avall avall, com un remolí d'aigua i acabaria d'una manera. 

Per aquest motiu, decideixo deixar-ho aquí, i dir-te que a la pròxima serà algo més assequible l'aposta! ;-) 

Percert, saps que només tinc la teva paraula conforme a les 10 has anat a la botiga?

Confio, molt, en tú! I això ho saps, oi?

Un càlid sonsu!! :-)


:-)

Tinc sort que la part en negreta, no li he enviat, eh?! 

És una llàstima...



PD: Tinc ganes de fer alguna cosa! ((((((:




martes, 7 de junio de 2011

Interès Mutu

Realment estic content.

Aquests diumenge i dilluns passats vaig estar amb l'Aurora.

Què vam fer? Ser amics suposo!

   -Enserio que no vau parlar de res amb ella? -

Penso que el fet pel qual no vaig decidir treure cap tema amb més 'vidilla' és perquè penso que no cal. No serviria de res, si ho fes. El motiu? Molt senzill: Interès mutu. Es una mica la mateixa retòrica de les altres entrades i és que jo ja puc estar molt interessat en ella, però si ella no ho està amb mí a què juguem? A pilota?

Si jo llanço la pilota, que percert... la llençaria uns quants cops, però no hi ha ningú per agafar-la a l'altra banda... Què collons estem fent senyors? Es clar que no sé si ella l'agafaria la pilota, perquè mai l'he llençada, però aquí hi intervenen altres factors que et fan saber si una noia està disposada o no a agafar la pilota que llancis.

Questió d'interés, i que aquest sigui mutu... no de un T-90% @ A-10%!

Una reflexió:

Una noia sap quan un noi li va al darrere, principlament és nota i molt. Avui dia en el web 2.0 i el msn els signes serien que sempre li obres la conversa, treus temes inútils, etc...
Ella mai m'obra la conversa... i sé que mai s'ha de dir mai, però els cops que ho fa no ho fa per saber com estic, no mostra una merda d'interés en mi. Si m'obra es per demanar-me alguna cosa, algún favor que li he de fer... etc.
D'altra banda i a més a més, un dia gràcies al meu gran amic... al seu mur del Carallibre hi va anar a petar un 'T'estimo' que desseguida va ser esborrat i ella en primera persona no ho va veure, però hi va estar 5 minuts en un web molt visitat. Això provoca que amistats seves li expliquin el cas. 


Quan vaig reunir cert valor per treure el tema mentre parlavem pel emaessaena... ella ja sabia de què anava la història i ho sabia tot i totes les versions possibles, però tot i així va escoltar la meva versió i suposo se la creuria -o no- però el cas es que no va mostrar gaire interès. Aquell dia li vaig dir exactament què havia passat, que desde el meu usuari havien escrit allò al seu mur i prou. Si hagués tirat per l'altre camí, pel camí de que allò ho havia escrit jo... No sé què hauria passat. 
Però si sé què va passar quan li vaig dir que no ho havia escrit jo... no hi va haver cap signe de: 'Ostres ojalà pensessis el que hi havia escrit! Quina llàstima'. És més, quan li vaig dir que no havia estat jo, inclus vaig percebre una espècie de: 'Ostres! Gràcies a déu, no se què faria ara!'.


Conclusió:

Millor llençar la pilota a algú que te l'agafi o si més no probar-ho! I això és cert, amb ella, no ho he probat de debò i en serio i ilusionat i amb ganes. Tot i que tinc por de que se m'ho prengués amb broma. 


_____________________________

PD: 103,5! Un altre motiu per estar content! Feia tant de temps que no veia aquest número... Potser quan em dongui un 95-90 estigui disposat a fer alguna cosa amb la meva vida i començar a compartir els meus assumptes amb una persona. Més que no pas ho comparteixo amb els meus amics! Tot i que inclús quan arriba el moment de fer-ho sempre parles de més coses amb els teus amics que no amb la persona estimada.


Tinc sort de que no canta bé! :) Tot i que la seva veu no em deixa d'agradar! És tan carinyosa quan vol... ;) Qui ella decideixi compartir els seus afers, serà molt afortunat -penso-.