Dubte existencial.

Tot es una broma.

No, no tot es una broma.

O sí.

Joder, no ho sé.

Esta clar que s'ha de viure, i has de viure i fer la teva amb la gent que vulguis (i que et vulgui) i que t'acceptin, et sentis plè, agust, etc. Punt número 2, professionalment i personalment parlant, prefereixo viure la meva vida laboral fent allò que m'agrada.

Allò que m'agrada, ja ho saps, és el so, i tota la parafernalia que l'envolta... i a sobre ara se m'han descobert nous horitzonts que fins are quedaven l'oblit. Estic veient que tot el món aquest es bastant ampli -dins el que cap- i la veritat encara fa que m'agradi més, perquè no només fas CDs, fas pelis, series, continguts televisius, els directes, obres de teatre, disseny sonor, acústica arquitectonica (jo no crec que hi arribi..), i si tingués cap per les mates m'atreviria a mencionar el món dels algorismes informatics per al càlcul d'ajust de sistemes, de codificació de l'audio... etc etc etc etc

El problema, d'aquí ve el dubte existencial, és del fet de: I ara què?

Esta clar que aquí No es valora la cultura. De fet ni jo la valoro! I perquè no la valoro? Perquè de peqe, no m'ho han ensenyat. I no culpo als meus pares... a ells tampoc els han ensenyat, i tampoc culpo als avis... simplement és el sistema.

Si, encanvi, el sistema potenciés molt més del que ho fa La Cultura, i no ho deixés tot en mans de pobres entitats que es maten per una puta subvenció... JODER! potser hi hauria més activitats no? Més DIFUSIÓ.

I el rollo és el I ara què?, d'acord intentem-ho fer facil, 2 sortides.

La primera: Decideixo quedar-me aquí.

Lluites per un lloc de feina inexistent, treballant mogollón d'hores, i els pares ajudan-te econòmicament.

La segona: Marxar.

Seh? segur? marxar? vols marxar? Que sapigues que allà fora, tú ets una puta merda, perq la gent esta més preparada, perq son paisos que aposten (potser no tot el que caldria) més en cultura i educació que el teu.

I això es el que més em reventa.

Avui el colgao de la masterclass (en angles, i ah, no soc tan tonto, ho he entes todo todo i todooo! jiji) comentava que s'ha de ser optimista bla bla bla.

I evidentment, hi estic d'acord. S'ha de ser optimista, de fet l'angel ens ho comentà: has de vendre la imatge que vols ser, independentment que ho siguis o no.

Però NO FOTEM! joder... a fora ... hi ha molta gent bonaa ostres, i aquí per un putu sistema de MERDA no se tot l'anglès que un italià. I si sé més anglès que algún colega meu d'ESO i BTX és perque els papes han pogut pagarme unes classes extraescolars en una escola d'anglès, la qual cosa els hi agraeixo infinitament.

Llavons hi ha el rollo de que a espanya SOM VAGOS. Osigui la producció a espanya cau! Tú a l'estranger dius que ets espanyol... i la imatge (prejudici) que tenen ja de tu es poc bona (crec).

I.....


Estoy que hecho humo.... ahuuummm ahuuumm umahuummauummmhhhh


Papa, jo vull ser torero. Jo vull matar toros..

i AH, quin putu fastic l'esport i tot el gran ressò mediatic. I odio dir això, perque les macrobarbaritats que he arribat a dir de la laura per fer el mateix que estic fent jo en aquesta darrera linia, però joder, Laura, tens raó ostia puta. Incredible.



El govern t'està dient que marxis. CLARAMENT. No diuen res més. Ara la borsa ha caigut i bla bla bla blà no? i la prima de risc s'ha disparat, eh? Eh, cap problema, estem en bones mans, qui ens està fent tremolar, ja es cansarà (quan ens hagi deixat per terra), i llavors ja estarem tant enderrerits que estarem treballant tota la nostra puta vida, per tenir el que avui tenen els nostres pares.

Avui ho veig tot molt negre. MOLT negre, però crec que tampoc ho pinto tant malament ni exagero gaire.

Demà, ho veure més blanc, però perque seré OPTIMISTA, no perquè realment sigui més clar tot plegat...

I Tú? Què en penses?

Digues-m'ho, fa temps que necessito un altre punt de vista. I ha mogollón de coses que no entenc, i abans tampoc les entenia, però sudava. Ara veig que m'he equivocat durant molt de temps.

Ostres....

PD: Ostres, ostres, ostres i Ostres.........

Papa, jo vull ser torero.

Que esqe estoi que hecho humo...

Y el cigarrito cayó de sus labios
seria por miedo que siguió rodando
huyendo y rodando sin darse cuenta
cruzó la frontera y se puso a salvo

¡Welcome to UnitedStatesofAmerica!
Santa Bárbara bendita 
protege a esta pobre colillita 
que está que echa humo

Esta es la historia de un cigarrito
o mejor dicho de la colilla
de un cigarrito que fue rodando
desde Laredo hasta Washington.
Pa' una colilla la chispa de la vida
no es la coca-cola, que es la gasolina
¿Que es lo que pasa si una colilla mal encendida 
se cuela en una gasolinera?

Pues que hace ¡¡pummm!!
Pues que hace ¡¡pufff!!.
La explosión se oyó en todo Texas
era el comienzo de una gran gesta.


_______________________________




Aquesta setmana, hem començat el mòdul 3, .... mòdul 3 de 4...

Sí, això ja s'acaba... 


Aquest mòdul tractarà sobre tot de Post-producció. 


Que què és la post-producció? 

El que vaig fer amb l'Arcadi Oliveres? allò de substituir el so original, per un altre so més ben gravat...  doncs és aproximadament això, però molt més enrevessat. 

Imagina't:

Una sequència de platja + 2 persones fent l'amor al cantó de la platja + un porc senglar que vingui corrent perquè també vol envestir a la dona tal qual ho fa el senyor Envestidor.... significa, deixant enrere tots els efectes d'imatge perquè això passi..:


1. Crear una ambiència de platja: so de onades.. el vent, els ocellets...

2. Crear un Foley (efectes que emulen el so que hauries d'escoltar) de pell fregant contra pell, si van amb roba, roba fregant amb roba (estan follant..). També crear foley de sorolls de sorra... El javalí que ve corrent.... els seus passos, els seus esbufecs, tot això s'ha de recrear. 

3. Dir els possibles dialegs: Oh! sí, bebè... mmm ho fas molt bé... aguanta aguanta... oooh sii... Ahhh! Karii un porc senglar em vol follaar.. oh noo...!
Lo bé que tu facis, i muntis això... és la credibilitat que tindrà, o no, el film o sequència. 


4. Ah! i la banda sonora, la musiqueta...

Això és Post-Producció. 

Sabies que més de la meitat de lo emocional d'una peli t'ho transmet el que escoltes? 

Als USA i la superindústria de Jòlivud, tot aquests punts que he descrit (i molts més) ho fan un equip de potser, 50 persones tranquilament... i tootes ben pagades. 

Al cinema español, tot això ho fa 1-5 persones màxim, i a sobre mal pagades.
Aquí teniu, el perquè una peli española no es igual que una peli americana.
A on vull arribar, es que penso molt que a espanya tota la història dels albums, música, pelicules, concerts... Toot està molt i molt restringit, i el poc mercat que es mou, ja esta agafat i pactat i .... PFFFFFFFF.

El nostre tutor d'aquest mòdul 3, no ens ho està cridant, però ho insinua bastant: "Foteu el camp, JA; feu TARD!"

I... després, escoltant les notícies, que si reforma laboral, que si retallada social, que sí bla bla bla bla bla... "els joves ho tindreu molt cru, i haureu de fer com els vostres avis i emigrar.."

Home, als amics del ron Barcelo, no els hi va anar malament a cuba eh? 

Nose, tot es fa un poti poti.. i recordo la super cançó d'albert pla: Mi novia es una terrorista  

"La dejo, o no la dejo?"

Avanço, o no avanço?

Marxo, o no marxo?

Descubreixo algo nou, o no descobreixo?

Evidentment, aquí encara he de desbrorir el mercat, i que tot el que sé fins ara, ho sé del que han dit altres.

Vull emprendre i muntar el meu propi estudi?

La veritat es que a aquí a espanya, en el sector de post-producció per a cinema i televisió, hi ha pocs estudis. Potser sí que faria falta això.

No ho sé.

Sé que vull treballar fent el que m'agrada, i que tot lo relacionat amb l'audio m'agrada més que no pas una altre cosa... i és al que em vull dedicar tota la meva vida, fins que em quedi sord.

Vull viatjar, treballant, anar de gira sent el tècnic d'una banda (internacional millor...) i fer l'ajustament dels sistemes d'amplificació... això és interessant, perquè MAI és igual, MAI. L'objectiu serà el mateix: Una difusió uniforme (espectralment parlant) del so  en tot el recinte, però la manera d'assolir-lo SEMPRE serà diferent, no hi ha 2 sales iguals enlloc.

Mai res és igual en aquesta feina -bé, mai mai... ja m'entens..- i saber que sí fas bé la feina, la gent parlarà bé de tú dient que ho fas bé, i sempre hi ha aquest reconeixement inclús quan ho fas de franc.

El reconeixement, sempre s'agraiex.

Papa, jo vull ser torero...

I tú? Què en penses?