El llit em cridava.
Hi he tornat fins les 8.42h que he anat de cap a la dutxa.
A les 9.00h, era vestit amb roba d'esport, agafant la bicicleta. Mon pare diu: Ei toni! vos nar a fer pràctiques de conduir?
I jo..: COm? Avui? !! No puc papaa! :S
... M'ha agradat que m'ho proposés i per uns moments m'he mort de ganes per anar-hi, però no hi he anat perquè havia quedat amb la Deni per anar a jugar a tennis.
A les 9.05h, he aparegut a les pistes de tennis, ella ja hi era (haviem quedat a les 9h).
Em començat pilotejant... llavors hem fet uns quants serveis, i seguidament hem començat el set.
L'he guanyat, 6-4.
N'hem jugat un altre, i m'ha guanyat ella (m'he confiat...), també 6-4. Però per poc eh! En el primer set, jo dominava.. i en el segon, ella dominava.
Molt divertit.
He tornat a casa, m'he dutxat... 11.20h, el timbre. La Deni que venia a acabar de retocar les cançons del casal... ella es la 'jefa'! (((:
12.22h Marxa, jo baixo a baix, a la cuina d'estiu... els meu oncle Joan i la seva dona la Marissa, ja estaven a baix entaulats juntament amb els meus pares. M'assento....
Un dinar molt especial
Fins aproximadament les 16h, que rebo una trucada per a mí un tant especial. Em demanen, demanen la meva ajuda. En Pol, Koen i en Marçal, han de gravar una maqueta per a un concurs abans de divendres... Tenen pressa pobres, i bé ara aniré a casa en marçal, a gravar les referències. Haveure què passa.
Conclusió:
Un diumenge especial no? Ah! i no ens n'oblidem celebràvem l'aniversari del meu pare que va fer anys el 18 de juliol: 54 primaveres.
Em sento bé avui. Realment. A part de que el dinar estava molt i molt bo, i escric això estant molt satisfet de tot.. avui he quedat amb la Deni, he passat una estona molt agradable amb ella jugant a tennis i després a casa amb les cançons dels peques del casal. Llavors un molt agradable dinar amb els 'Grabulosa' de la família els quals tots ells són fantàstics! Són Catalans! :P No com els Martínez que no hi ha qui els aguanti, bé, de fet... no se ja ni qui son de la familia, en hi ha tants.. Tots son 'primos' o 'primas' o 'titos' o 'titas', segons ma mare!
I ara? A la tarda una mica de gravació, algo al que estic disposat a dedicar-m'hi la resta de la meva existència. Masoca? Nah, M'agrada, és només això.
_________________________________________________________________________
Per Molts Anys! Moltes felicitats!
Saps quans anys té aquest dibuix? Saps quan ho vas dibuixar?
Va ser a 6è de primaria, té uns 7 anys més o menys. Considerant que tu només has viscut 18 anys... veure algo que vas fer ara farà 7 anys és macu no?
I pensar que ho he estat gaurdant tot aquest temps... ;-) Ah, i que ho seguiré guardant eh! Simplement es perquè sàpigues que ho tinc.
Arià et volia fer també com un vídeo tal i com li vaig fer a la Laura, però donat que he partit peres amb l'Aurora, no es plan de demanar-li res, no sigui que ho mal interpreti o ves a saber, que no vull problemes. I el motiu més gran, es que no sabia quina música fer-te. (Perquè suposo que a hores d'ara sabràs que valoro més el so que no la imatge eeh! CAPOLL jajajajaj)
Això de capoll sobra, però tant és. Em venia de gust dir-ho, aquí i ara.
Jo també t'estimo bonic. Si d'aqui 60 anys encara estem solters, et sembla que ens casem? És la manera més pràctica de transferir les notres pertinences sense impostos de succesió o herència...
Sobre la foto... t'he de confessar que no se a què va venir la imatge d'aquest 'drac'. I li surten mocs, o es fum? I què porta a les mans? Una tassa? jajajaj
M'agrada. Sobretot la tifa, hi queda de puta mare.
Te n'adones, ja a 6è pensaves en la independència...
Pel que fa la frase...
'Pel millor amic en un somni somniat i mai a la vida realitzat.'
Bueno, dius que sóc el teu millor amic en somnis! :P Que bé no?
Et podré decepcionar, però has de saber que no ho faig de mala fe.
;-) He de fer un àlbum on guardar-hi xorradetes, objectes... coses que han significat algo per a mí, o que tenen un sentit especial, i aquest dibuix, hi serà. No pateixis. I en la seva versió original!
Ara tant sols hem de vigilar de no matar-nos amb el cotxe. Si ho aconseguim, viurem molts anys. Si morissis, jo també et trobaria a faltar, i molt.
I tens raó, ets tú que sempre em truques a mí. Jo mai et truco. No sé, potser dels cops que ho he fet he tingut la impressió que et molestava, i per això ja no hi he tornat. Però no em pots retreure quan tú em truques jo et rebutjo!!
Penso que en això hi has de reflexionar una miqueta!
;-)
Morir en terres catalanes... Morir a catalunya, el meu país... El nostre país...
El meu país es tant petit que des del cim d'un campanar, es pot veure el campanar veí. I és veritat. Malalt d'amor, pel meu país, i sobretot per la qualitat de les persones les quals hi viuen!!
Salut Arià.
PD: Sé que no t'agrada celebrar l'aniversari, i jo no t'hauria escrit això avui aquí si no m'hagués vingut bé escriure el que he fet avui. Es una entrada doble això! T'hagues escrit el que t'he escrit un altre dia, potser demà... potser la setmana que vé... potser quan m'hagués vingut bé... No ho sé. Però no t'ho prenguis com que es una celebració, no voldria. La part de l'aniversari és la primera linia, la resta... no.
Salutacions de qui t'escriu amic! Aquí i al cul del món...! ;-)
