Jo també sabia que no funcionaria, que no serviria per a res, que... etc.
Però ho vaig fer, amb l'ajuda dels meus amics...; vaig obtenir el meu 'NO', i ara simplement és tracta de deixar de pensar-hi, deixar fluir la vida... que ja et conduirá a un altre lloc.
I esque ho vaig tenir tant clar un dia ara farà 2 anys... La història d'aquesta noia, va créixer, va decréixer, finalment ha tornat a créixer, i ara haurà de decréixer. Va ser fa 2 anys, en un concert de la BandaDelCocheRojo, estava amb mí, no és que jo estigués amb ella... és que ELLA estava al meu cantó perque...
Una part de mí diu que estava amb mí perque seria la 'novetat' del moment, ens acabavem de conéixer.
L'altra part de mí, l'enamoradissa, no pensava en això si no que pensava en que tenia números perquè em toqués la grossa; que hagués estat començar algun camí plegats.
Va ser una nit molt increíble, cantavem, vallàvem.. en moments ens agafavem de la mà, ella bebia del meu combinat, ens ho vam passar molt bé, molts somriures, moltes rialles, i la veritat, MOLT BONA MUSICA per part del CocheRojo!
Era el primer concert que veia d'ells, i realment ho fan molt bé, valen moltíssim si mai els podeu anar a veure, feu-ho! De debò!
En fí, les meves ganes d'ella van venir d'aquí -crec- ... llavons amb elt emps es van calmar, i ... doncs farà poc desde la primavera -que la sang altera- altre cop va tornar el meu interés.
Em sap greu.
Evidentment em sap greu la seva resposta, el seu 'bueno tu i jo com amics...' Però el que em sap més greu, és que jo li dic això.. de que me l'estimava, i ella em deixa anar un 'Ja ho sabia'.
Clar, també que dius? Et ve un penjat i diu que t'estima, a tu ni et vé ni et va.. i ja havies sentit alguna veu de que jo estava interessat en ella...
Doncs en part és normal que et digui que 'Ja ho sabia'. Però parlant amb 2-3 persones, m'han dit que no, que no era normal... jo no ho sé, jo vaig trobar força correcte tot el que em va dir, i no va voler trencar peres, encara som amics i suposo que ho seguirem sent tot i que esclar que la amistat que ens uneix a ella i a mí es la del contacte físic (ens veiem cada dia a l'institut). Ara aquest contacte físic desapareix... pertant l'amistat suposo que també, de fet, si jo no li parlo ella a mi tampoc, així que els 2 estem 'bé'.
Ja ho he comentat a altres entrades és una questió d'interés mutu, jo l'hi tinc, pero ella no. Ja està.
Es molt maca, realment, qui l'aconsegueixi penso que s'ho passarà molt bé, i sobretot m'agradaria que no patís gaire. Li desitjo lo millor que pot sortir de mí.
Saps? L'últim cop que hi vaig parlar cara a cara o el penúltim li vaig comentar això que explicava jo al principi de l'entrada al blog. Aquest tema del concert... que per a mí va ser especial, i la seva mirada encara la tinc gravada com un fotograma: sonava la primera cançó del concert, jo estava a davant del cantant, a la balla de protecció i al meu cantó esquerra no hi havia ningú, llavors a la banda dreta hi havien tots els meus amics... allò que els miro, i llavons em torno a girar cap a l'esquerra, i es planta ella cantant la cançó que interpretava el grup! Aquella mirada, aquells ulls en com em va mirar, i el seu 'HOLA GRABUUUU!!' amb ganes de festa, ho tinc enregistrat!
Tot això que jo m'enrecordo tant bé, ella... es com si li parlés xino. Això es una especie de 'Questió de valors' jo ho vaig valorar molt i ella no...
Aurora, tranquil·la que no et molestaré gaire més crec! Hahahah!
No ric eh, sols es que ho vesteixo d'aquesta manera.
Suposo m'he guiat una mica per la frase de 'Es mejor haber amado y haber perdido, que no haber amado nunca..'
Si hagués sortit bé, jo estaria molt content actualment.
No estic dient que ara estigui trist, també estic content, simplement no estic amb ella, amb la meua little girl, la meua noieta, el meu petit llangostí! Qu'és maca! Senzillament, em sap greu.
El casal m'ajudarà moltíssim suposo, tot allò que de mi la gent passa per ser com sóc, un nano amb molt de sobrepes, els nens petits no ho veuen, i .. et tracten molt com ells. Fa temps no que no em tractaven aixís. Són molt macos, en Mario, l'Ian...! Son taps! son molt enanos! Déu meu! i la Cel, el Roc...! Que són feliços ells! ejejje. Crec que tot això que m'havia fet aquests anys aquesta manera que tinc de no manifestar molt els meus sentiments, caurà gràcies a aquests marrecs!
Que bonics! :P
I aquest divendres què Toni? Aniràs a veure en Jack Johnson?? Amb la Silvia? jjajajajajajjajaja
Possiblement si realment s'engresca..! :P UAU! Serà brutal! :P
Com pots percebre, en realitat estic bé, tinc el seu 'només amics eeh!', i ja està.
El món és meu i teu! Ens l'hem de menjar amb patates, perque si no..? Què per a què hi és el món? eh?
El mundo està pa'comerselo!! I encara que ella no vulgui estar al meu cantó, doncs mala sort!!
L'estimo, sí i molt! Però ella no.
Ja ho sabía.
