És estiu, hem quedat. L'he convidat a casa, estem sols, no hi han els pares. Són les 6 de la tarda, decidim mirar una película.... Ens ho passem d'allò més bé, sóm feliços els dos.
Són les 20h, ha acabat la pelicula, decidim sortir a donar un passeig per darrere de casa, pel parc. Anem agafats de la mà, ens mirem... Passa el temps, i es fa fosc, decidim tornar a casa, per a sopar. Sopem amanida i fruita,seguidament ella va al lavabo, jo de mentres recullo la cuina... encenc un parell d'espelmes, tanco tots els llums i encenc la llum del fons de la piscina. Ella surt, porta un pantalo estil 'short' i una samarreta; a sota el banyador. Ve cap a mí, m'abraça... ens treiem la roba i saltem plegats a la piscina!
Des de allà dins, estem plegats, asseguts a les escales, nedant.. relaxant-nos, fent-nos petons.. M'explica les coses que ha fet els 2 ultims dies i abans de venir, jo faig el mateix... conversem sobre els amics, i sobre nosaltres... el que pensava jo d'ella, el que ella pensava que mi...
Fantàstic. Es hora d'anar a dormir. Ens donem una duxa ràpida per netejar-nos de la sal de la piscina i pujem a dalt a la meva habitació.
Ens adormim, estem abraçats...
Son les 09h del matí, ella s'havia despertat, llegia un llibre, jo, obro els ulls veig les seves cames i miro amunt, veig la seva cara, el seu somriure. Es increible. Com pot tenir un somriure tan bonic? L'única cosa que se m'acut fer, es donar-li un petó, i dir-li: Bon Dia.
Aconseguir això, serà un triomf. Són aquestes coses les que jo valoro d'una noia, el fet de poder estar amb ella sense que ens matem mutuament, per més bona que estigui una tia, si no és capaç de tenir una conversa normal per a tú, de que serveix el cos?
Haurem de seguir buscant la noia adecuada. És una mica, bastant, dur quan te n'adones de que la noia que tu pensaves que era l'adequada, resulta no ser-ho. O que és l'adequada, però no per a tú, si no per a un altre.
No m'he d'enganyar, un altre noi, l'estimarà, i ho farà com cal. O si més no això espero.
Jo si vull, l'any que vé me'n vaig a Barcelona, a estudiar allò que més m'agrada, perquè tinc la sort de tenir uns pares collonuts, que treballen com negres, perque jo ara pugui escriure 'reflexions' en un blog amb un nom patètic.
Jo he de seguir buscant aquesta noia, perquè encara no l'he trobat. Només he trobat una amiga més. Amiga, sense dret a res més.
Un afer interessant, és que m'ho faig tot de tal manera que encara no he aconseguit que em nomeni pel meu nom. Sempre ho fa pel meu cognom... (que ja ha esdevingut com un nou nom...).
Sempre em quedaré amb la seguent intriga:
Hi ha coses que es noten a simple vista... Lo meu, podria ser un exemple, no se si es veuria a 100 anys llum o hauries d'estar més a prop, però es evident que es veu. Llavors la noia sap algo sobre la meva condició... i tot i així em segueix parlant... Seré el senyor Jhose: Por qué?
La veritat, es que sóc jo que vull pensar que hi ha un 'perquè' al darrere. En realitat, per a ella, només hi ha amistat.
Amistat. Quant t'estimes aquesta paraula.. i quant la odies a vegades...
Just for laughs, Gags.
Com sempre: La clau, és dins meu. No depèn d'ella, si no de mí. M'hauré d'espavilar. Trobaré una altre 'Ella'. N'estic convençut. Sobretot, si la meva idea es anar a residir a un altre lloc. Capacitat d'adaptació.
