10
Excel·lent
Sobre-Saliente
Perfecte
Genial
Interessant.
I es que tot el dissabte matí-tarda va ser aburrit eh! I sort del despertador que em vaig posar a les 21h i a les 21.05h que si no, no m'hagués despertat i no hagués anat al sopar.
El sopar de batxillerat... pfsé... Em vaig situar bé. Tenia en Pol a una banda, l'Arià a l'altre, la San al davant, la Laura al cantó d'en Pol.. i als voltants hi havia un Joel, un Jose... una Judit... una Maria... i quina Maria! La mare que la va parir. Ojalá es faci pornstar. Es guanyaria molt bé la vida.
El sopar, va ser... simplement alimentar-nos i beure una mica de vi, no va ser gran cosa.. i el vam etiquetar com a sopar de batxillerat, però hi faltava un culló i mig de gent... era més com un sopar d'amics, tot i que jo no m'hi parlo gaire-gens amb els altres.
El post sopar va ser molt cool.
Recordeu?
El concert aquell el vaig disfrutar molt eh! La decoració, el lloc... la gent... les bones vibracions que es respiraven!!
El pre concert també va ser divertit, entre en Somo. i l'Enric.... qui l'ha parit, i el super Marc, que ens està enamorant a la Laura... sí sí... déu meu quin perill. Xaváala cuidaoo ee.. jajajajajj.
I esque -moments Laura- som rars eh, qui collons ens envia a parlar amb la vellesa de Vidreres? Sort que no vam anar al B5 i vam anar al superconcert que a naltres ens va sortir gratis ee!!
Un cop acabà el concert, vam fer el típic ritual de despedida: Acompanyar la Laura a casa seu... i aquí va succeir el títol del post.
Siau! :)
domingo, 27 de noviembre de 2011
jueves, 24 de noviembre de 2011
Estirant-me els pelets de la 'barba'...
Com sé si m'he d'afeitar?
Si puc agafar un pèl o més de la barba, estirar-lo i que la pell s'estiri amb ell, significa: Afeitada.
M'agrada que em digui Toni.
Grabu... és molt... genèric? No se com desciure-ho, però quan em saluda i diu:
-Hola grabuu!
No és el mateix que em digui
-Hola Toniii!
Sobretot, perquè hi ha diferents maneres d'escriure el meu nom, pots fer-ho amb moltes iiiiiis al final, o moltes oooooos pel mig. Jo enllaço les iiiiis al final amb una alegria de parlar amb mí, i les oooooooos amb un: parles amb mí, pero per interès, osea, em demanaràs un favor o demés...
Total, que útlimament, em parla més de Toni que de Grabu... i això m'agrada.
Thats all.
Si puc agafar un pèl o més de la barba, estirar-lo i que la pell s'estiri amb ell, significa: Afeitada.
M'agrada que em digui Toni.
Grabu... és molt... genèric? No se com desciure-ho, però quan em saluda i diu:
-Hola grabuu!
No és el mateix que em digui
-Hola Toniii!
Sobretot, perquè hi ha diferents maneres d'escriure el meu nom, pots fer-ho amb moltes iiiiiis al final, o moltes oooooos pel mig. Jo enllaço les iiiiis al final amb una alegria de parlar amb mí, i les oooooooos amb un: parles amb mí, pero per interès, osea, em demanaràs un favor o demés...
Total, que útlimament, em parla més de Toni que de Grabu... i això m'agrada.
Thats all.
sábado, 19 de noviembre de 2011
‘A veces, la idea más simple es a la vez la más compleja que te puedas encontrar.’
Una canción es algo simple: te atrae, no te atrae, te gusta,
no te gusta, te sientes bien escuchándola o no.
Así pues, tú, apasionado de la música y con conocimientos sobre
ella te propones hacer algo que te atraiga, que te guste, que te sientas a
gusto escuchándolo.
No te imaginas lo que cuesta, te surgen un montón de dudas
como: Qué ritmo le pongo? Una batería clásica de toda la vida o algo
electrónico? Qué será la melodía lead
esa melodía que te atrae, qué instrumento o instrumentos la van a representar?
Será quizás un sintetizador, un conjunto de pianos, un riff de guitarra? Tendrá letra, no la tendrá? Que pongo en la letra
“oh nena, te quiero mucho, nena”?
Después de discutir con tu mismo todas estas básicas
cuestiones y demás decides empezar a componer. Yo por ejemplo me baso en el
ritmo que he creado o que he cogido de algún lado. Entonces empiezo a tocar
notas al azar… y consigo crear eso que me atrae, eso con lo que por el momento
me siento a gusto. Le añado más flores al ramo dentro del florero, le añado más
colores, más texturas, más…
Me tomo un descanso, pues, en todo proceso creativo se debe
saber parar y descansar un poco; en ese momento ya empiezas a temer por la
vuelta al trabajo.
Sin muy bien entender el porqué, cuando vuelves, todo
aquello que te gustaba, que te atraía, ya no lo hace. Y piensas… “Joder, Toni, que eres tonto, mira qué
estabas haciendo!”. Empiezas a quitar Tracks, Pistas, Clips de sonido, tal
vez modifiques el ritmo, el aire de la canción…
Pero siempre, o sea, casi siempre, mantienes algo. Ese algo,
es el Groove. Entonces vuelves a
re-hacer todo ese proceso creativo y obtienes lo que querías, con el Groove que escogiste.
Luego ya, llamas al responsable de la disquera, y le
comentas que has trabajado un nuevo álbum con nuevas canciones… te decide poner
a la venta, y ya: Has triunfado. Todo lo que venga a partir de ahí, es
secundario: el posible éxito de ventas, la gira nacional, tal vez la internacional,
los premios y galardones… -¿Cómo es
posible que todo el éxito después de publicar el disco sea secundario? Porque
en parte depende de ti, pero por la otra no, y la disquera es la que te brinda
la oportunidad de venderte a ti mismo mediante un álbum.-
Todo esto, mi querida amiga, te lo cuento para que ahora
hagas como una reflexión, con esta premisa: La Música, o sea, El Álbum, La
Canción, es tu trayectoria en la vida; Los Tracks, las Pistas y los Miles de
Clips de sonido que van a formar todo ese trabajo, son tus amigos, enemigos,
familiares…
Es pues así, que tú, en la vida te propones hacer lo que te
atrae. En ese camino, debes escoger unas personas para hacer todo eso que tanto
te gusta. Y es así pues como surgen las amistades, enemistades… Te surgen dudas
tal vez cuando los conoces, pero con el tiempo, con pequeños descansos en tu
día a día, te das cuenta de todo lo que te conviene y lo que no, descubres como
son las personas y decides si te gustan o no.
Tal vez haya momentos en los que posiblemente debas alejarte mucho de lo
que hacías para después volver y hacer pequeñas correcciones, pero estoy seguro
que vas a mantener algo.
Ese algo, es la esencia, como el Groove de la canción…
Seguro que pasará el tiempo, y si todo fluye con armonía y
va bien, seguro prosperes tú junto con los de abordo, en vuestro camino hacia
hacer lo que os atrae, lo que os gusta.
Así pues, yo espero ser una parte de tu Groove personal, parte de tu esencia, mi querida.
Sé que hay momentos -y los habrá- en que quieras deshacerte
de todo, pero te calmas, y ves que realmente no puedes deshacerte de todo por
completo.
Por lo menos, todo esto, es lo que a mí me pasa. Siempre en
mi doble vida en Barcelona, haciendo
todo eso que tanto me gusta y me apasiona… Pienso en ti, en vosotros, en mis
amigos de viaje, los que han estado conmigo desde siempre o por lo menos casi
siempre.
Pienso en mi Groove.
Podré añadir muchos Tracks, Pistas, y Clips de Audio… pero creo que por mi
bien, mejor no me deshaga por completo del Groove;
pues me faltaría algo. Algo que he contribuido a crear –o eso creo- y
conseguido con mucho tiempo…
Espero, amiga mía, compartas algo de lo que te he expuesto
aquí y ahora. A la vez te pido disculpas pues esto lo he escrito del tirón y le
he dado a PRINT, sin volver a leer…
Sé que sabes que te quiero y que me importas, pero como yo
soy un tanto inseguro, te lo digo:
Te quiero dentro de mi vida y te prefiero muy pegada a mí,
que no alejada de mí.
Besos,
Toni.
- Creo que se debe matizar que la idea tan simple és: Life is Music.-
sábado, 12 de noviembre de 2011
Em parla.
Està clar que s'aburreix.
O...
Està clar que li agrada parlar amb la meva persona.
Voto per la primera opció.
Amb il·lusió!
O...
Està clar que li agrada parlar amb la meva persona.
Voto per la primera opció.
Amb il·lusió!
miércoles, 9 de noviembre de 2011
Banda sonora per llegir aquesta entrada:
http://www.youtube.com/watch?v=-gLwf6fCTUs (Clair de lune - Debussy) I escoltar-la mentre flueix la lectura...
Booon diaaaa grabuu!!!!, se que és el teu aniversari, i per això et felicitaré: PER MOLTS ANYSS FRIEEEEND!!!!!, suposo que ens veurem aviat, i per això no m'entristeixo, se que et podré convidar a un kebab i que t'abraçaré per desitjarte que ara que has entrat a l'edat adultaa, i que per fi miraràs a la vida, com l'home adult i responsable que ets, te n'ensurtiràs de tot el que et proposis. El que estudies és lo teu, tens il·lusió pel que fas, i també talent, que més es pot demanar???? jajaj, nomes et demano, que quan portis la teva emisora de ràdio lúdica i musical, que em dediquis algún dia una canço buenooo, ens veurem aviaat,, cuidaaat mooolt kraak!!!
Gemma SMS:
Felicitats toni! :D qe ncara no tinc intrnet:( Bnu dncs q disfrutis mlt dls 18!! Xfiin!!^^va! Ja et regalaré una madalena (H)
Mltes felicitats titu!:) gemma
Trucades:
Cristie
Aria&Laura
Persones:
Sandra
Ignacio
Andrea
Maite
Oriol...
SAE Collegues..!
Facebook:
En contava el gestor de notificacions... prop de 200 (180 llargues)
Facebook:
En contava el gestor de notificacions... prop de 200 (180 llargues)
_____________________________
Els meus pares son un xic distants amb mí, però no per a res, són així. Sobretot el meu pare, no ho mostra però evidentment té una gran cura de mi.
Fora de casa sóc -generalment- molt més simpàtic, agradable, rialler i demés... que no pas entre els meus pares.
Crec, deuen ser coses de l'edat. Adolescència, no?
Bé... l'any passat el meu aniversari fou tràgic, havia mort feia 3 dies (6 novembre.) el meu cosí Gerard. Per a mí... no va ser un grau trauma la perdua, si no la reacció dels familiars. Jo per consequències de la vida no hi havia tingut gaire relació i no sabia molt bé d'on baixaven els tiros.
Fill, del meu tio el perruquer Joan.
En consequència, casi que al meu pare se li passa el meu aniversari. Ho vaig entendre... però tot i així...
Avui... no se n'ha pas oblidat ni de bon tros! Però he marxat de casa d'hora i... dormia, quan he arribat ell treballava en el torn de tardes de la fàbrica. Ha arribat a casa a les 22:30h. M'ha felicitat... i ha anat al sofà fins que arribés ma mare per sopar.
No he sopat amb ells donat que ja ho havia fet prèviament... però hem celebrat plegats les postres.
Hem brindat... ara ja puc beure legalment jejej! I bé, arribats a aquest punt, hem menjat el pastís que han anat a comprar pel matí, mentre era a bcn i després hem comentat el nostre dia... i ell ha dit:
-Avui li he dit a una dona que treballa amb mí, que el meu fillet feia 18 anys!
Ho ha dit amb un to molt sincer, molt d'ell, i enmascarat en broma. Sobretot, ho ha dit, amb orgull. I això... m'ha fet emocionar molt.
I després ha llançat un parell de comentaris sobre el dia del meu naixement, tot el que van patir ell i ma mare, perquè.... Jo vaig néixer mort.
Vaig néixer sense respirar.
Ell ha afegit després:
- I mira'l ara! 18 anys..!
En aquest moment, m'he ficat al seu lloc, i bé també al de ma mare i... ha de ser molt maco veure al teu fill fer anys, veure com creix...
I per a mí és molt bonic veure com vas creixent...
-Hi havia un conte que deia així:
Un nen, volia veure el seu canvi d'edat. Així que es posava mesos abans a la seva data d'aniversari davant del mirall una estona, per veure si canviava alguna cosa. Inclús els dies d'abans i després del seu aniversari s'hi pasava encara més temps davant del mirall, aveure què canviava.
No canviava res.
El nano decepcionat perquè no creixia... va desistir... i quan va passar més temps va veure que si que canviava, però comque ell en el fons s'aguantava cada dia, es veia cada dia... no ho notava.-
Avui just ho pensava, pensava el que ja varis cops havia pensat sobre el canvi del BTX-ESO-Primària a l'Institut-Escola S.Espriu de Vidreres a SAE Institute, amb un denominador comú: INSTITUT jejeje, però conceptes totalment diferents.
I també l'època de primaria, avui he anat a casa els meus tios d'aqui de vidreres i el meu cosí, en Jordi (el gran)... fa 4t, i feia deures.. i estava moltes per haver de cada dia fer deures.
I aquí també m'he posat "melancolic". A en Jordi els seus pares li estan cada dia a sobre perquè facin deures. Els meus pares, en el seu moment, amb ma mare fent mercats, el meu pare treballant a la fàbrica i els dies de festa fent mercats també... no hi havia temps per ajudar-me a fer deures.
No vaig tenir mai cap mancança de res, anava amb una professora particular la Mireia, després amb un altra la Roser, i per últim amb l'Adolf.
Aquests m'ajudaven en una cosa que els pares també m'hi podrien ajudar, pero no feien perque no podien.
D'alguna manera hi he trobat aquesta distància, però... de l'altra puc fer el que faig, i visc on visc, perquè anteriorment, els meus pares han treballat molt i molt dur, i a sobre m'han mantingut amb tot el que he volgut i més.
__
L'últim brindis que hem fet ha set: Perque en celebris molt més i perquè ho veiem!
A mí, tot això del "i perquè ho veiem" només de pensar-ho em fa plorar. Davant seu evidenment no, però ara sí.
Que demani un desig! Que demani un desig!:
Sóc Feliç, sé que els meus pares saben que sóc feliç i que no em manca res si ho penses bé...
Però hi ha una cosa que si que manca: El meu futur professional.
El meu pare no hi confia gaire... M'agradaria trobar un bon lloc de feina, ja sigui dura o no... però sobretot que m'agradi i que em permeti dur una vida similar a la que han dut els meus pares i si pot ser amb més temps pels meus fills millor per a ells i per a mí. I que els meus pares ho vegin. Que morin. Però que vegin que estic bé. Els vull mostrar, d'alguna manera, que han fet bé la seva "feina". Saps?
Nose, això es el meu desig i crec que el compartiria molta gent aquest tipus de desig.
____________________________________
Sempre que penso en això de, i si jo morís? i si els del meu voltant, els amics.. morissin? i si els pares i familia més pròxima morís?
El final de Toy Story 3, em va fer plorar.
La convinació de música i pensaments dins el meu cap, fan sortir les llàgrimes.
En aquest final que Andy deixa enrere els seus Toys, en Woody, en Bus Lightyear... -HASTA EL INFINITO I MÁS ALLÁ!- per ell anar a la universitat.
Nose, ho personifico, amb els meus pares... amb els meus amics, amb l'estima que els hi tinc en definitiva "als meus".
D'altra banda l'Andy a part de deixar enerere a les seves joguines, els hi deixa a la filla petita d'una veina que sempre juga amb ninos diversos, tal i com ell feia de petit.
I ell també s'emociona, però d'altra banda sap que els seus joguets estaran ben cuidats, perquè aquella nena petita, se'ls comença a estimar també, com ell.
Semblo boig, però reflexionem-hi un moment.
Dos.
Tres.
;)
Felicitats Toni.
He gastat 5 kleenex.
M'ha fet molta ilusió el comentari d'en Pol. Sobretot vinguent d'ell... ;) (Suposo que d'alguna manera inconscient ens tenim una estima mutua molt gran, ja que jo... m'hi he parat a reflexionar i de fet, pel seu aniversari li vaig fer tota una cançó! Cutre -si- però li ho vaig fer.)
No m'esperava l'SMS de la Gemma.
Al igual que tampoc m'esperava cap trucada.
Moments Laura -però en serio eh!-
Us estimo -o algo aixís- molt a tots, encara que gairabé mai ho demostri o ho demostri poquet o no ho sàpiga demostrar. Suposo que tal i com el meu pare m'ha sorprès amb el comentari que li ha fet a la seva companya de feina plè d'orgull, tot i que a mi poques vegades el vegi aquest orgull. Com a mínim sé que hi és!
Som tots molt afortunats, i avui al final del dia, fent les postres amb els meus pares, he entès aquells comentaris que no entenia gaire fins ara: "Disfruta del teu dia!".
El meu dia...
Aix...
Fora de casa sóc -generalment- molt més simpàtic, agradable, rialler i demés... que no pas entre els meus pares.
Crec, deuen ser coses de l'edat. Adolescència, no?
Bé... l'any passat el meu aniversari fou tràgic, havia mort feia 3 dies (6 novembre.) el meu cosí Gerard. Per a mí... no va ser un grau trauma la perdua, si no la reacció dels familiars. Jo per consequències de la vida no hi havia tingut gaire relació i no sabia molt bé d'on baixaven els tiros.
Fill, del meu tio el perruquer Joan.
En consequència, casi que al meu pare se li passa el meu aniversari. Ho vaig entendre... però tot i així...
Avui... no se n'ha pas oblidat ni de bon tros! Però he marxat de casa d'hora i... dormia, quan he arribat ell treballava en el torn de tardes de la fàbrica. Ha arribat a casa a les 22:30h. M'ha felicitat... i ha anat al sofà fins que arribés ma mare per sopar.
No he sopat amb ells donat que ja ho havia fet prèviament... però hem celebrat plegats les postres.
Hem brindat... ara ja puc beure legalment jejej! I bé, arribats a aquest punt, hem menjat el pastís que han anat a comprar pel matí, mentre era a bcn i després hem comentat el nostre dia... i ell ha dit:
-Avui li he dit a una dona que treballa amb mí, que el meu fillet feia 18 anys!
Ho ha dit amb un to molt sincer, molt d'ell, i enmascarat en broma. Sobretot, ho ha dit, amb orgull. I això... m'ha fet emocionar molt.
I després ha llançat un parell de comentaris sobre el dia del meu naixement, tot el que van patir ell i ma mare, perquè.... Jo vaig néixer mort.
Vaig néixer sense respirar.
Ell ha afegit després:
- I mira'l ara! 18 anys..!
En aquest moment, m'he ficat al seu lloc, i bé també al de ma mare i... ha de ser molt maco veure al teu fill fer anys, veure com creix...
I per a mí és molt bonic veure com vas creixent...
-Hi havia un conte que deia així:
Un nen, volia veure el seu canvi d'edat. Així que es posava mesos abans a la seva data d'aniversari davant del mirall una estona, per veure si canviava alguna cosa. Inclús els dies d'abans i després del seu aniversari s'hi pasava encara més temps davant del mirall, aveure què canviava.
No canviava res.
El nano decepcionat perquè no creixia... va desistir... i quan va passar més temps va veure que si que canviava, però comque ell en el fons s'aguantava cada dia, es veia cada dia... no ho notava.-
Avui just ho pensava, pensava el que ja varis cops havia pensat sobre el canvi del BTX-ESO-Primària a l'Institut-Escola S.Espriu de Vidreres a SAE Institute, amb un denominador comú: INSTITUT jejeje, però conceptes totalment diferents.
I també l'època de primaria, avui he anat a casa els meus tios d'aqui de vidreres i el meu cosí, en Jordi (el gran)... fa 4t, i feia deures.. i estava moltes per haver de cada dia fer deures.
I aquí també m'he posat "melancolic". A en Jordi els seus pares li estan cada dia a sobre perquè facin deures. Els meus pares, en el seu moment, amb ma mare fent mercats, el meu pare treballant a la fàbrica i els dies de festa fent mercats també... no hi havia temps per ajudar-me a fer deures.
No vaig tenir mai cap mancança de res, anava amb una professora particular la Mireia, després amb un altra la Roser, i per últim amb l'Adolf.
Aquests m'ajudaven en una cosa que els pares també m'hi podrien ajudar, pero no feien perque no podien.
D'alguna manera hi he trobat aquesta distància, però... de l'altra puc fer el que faig, i visc on visc, perquè anteriorment, els meus pares han treballat molt i molt dur, i a sobre m'han mantingut amb tot el que he volgut i més.
__
L'últim brindis que hem fet ha set: Perque en celebris molt més i perquè ho veiem!
A mí, tot això del "i perquè ho veiem" només de pensar-ho em fa plorar. Davant seu evidenment no, però ara sí.
Que demani un desig! Que demani un desig!:
Sóc Feliç, sé que els meus pares saben que sóc feliç i que no em manca res si ho penses bé...
Però hi ha una cosa que si que manca: El meu futur professional.
El meu pare no hi confia gaire... M'agradaria trobar un bon lloc de feina, ja sigui dura o no... però sobretot que m'agradi i que em permeti dur una vida similar a la que han dut els meus pares i si pot ser amb més temps pels meus fills millor per a ells i per a mí. I que els meus pares ho vegin. Que morin. Però que vegin que estic bé. Els vull mostrar, d'alguna manera, que han fet bé la seva "feina". Saps?
Nose, això es el meu desig i crec que el compartiria molta gent aquest tipus de desig.
____________________________________
Sempre que penso en això de, i si jo morís? i si els del meu voltant, els amics.. morissin? i si els pares i familia més pròxima morís?
El final de Toy Story 3, em va fer plorar.
La convinació de música i pensaments dins el meu cap, fan sortir les llàgrimes.
En aquest final que Andy deixa enrere els seus Toys, en Woody, en Bus Lightyear... -HASTA EL INFINITO I MÁS ALLÁ!- per ell anar a la universitat.
Nose, ho personifico, amb els meus pares... amb els meus amics, amb l'estima que els hi tinc en definitiva "als meus".
D'altra banda l'Andy a part de deixar enerere a les seves joguines, els hi deixa a la filla petita d'una veina que sempre juga amb ninos diversos, tal i com ell feia de petit.
I ell també s'emociona, però d'altra banda sap que els seus joguets estaran ben cuidats, perquè aquella nena petita, se'ls comença a estimar també, com ell.
Semblo boig, però reflexionem-hi un moment.
Dos.
Tres.
;)
Felicitats Toni.
___________________________________________________________________________
He gastat 5 kleenex.
M'ha fet molta ilusió el comentari d'en Pol. Sobretot vinguent d'ell... ;) (Suposo que d'alguna manera inconscient ens tenim una estima mutua molt gran, ja que jo... m'hi he parat a reflexionar i de fet, pel seu aniversari li vaig fer tota una cançó! Cutre -si- però li ho vaig fer.)
No m'esperava l'SMS de la Gemma.
Al igual que tampoc m'esperava cap trucada.
Moments Laura -però en serio eh!-
Us estimo -o algo aixís- molt a tots, encara que gairabé mai ho demostri o ho demostri poquet o no ho sàpiga demostrar. Suposo que tal i com el meu pare m'ha sorprès amb el comentari que li ha fet a la seva companya de feina plè d'orgull, tot i que a mi poques vegades el vegi aquest orgull. Com a mínim sé que hi és!
Som tots molt afortunats, i avui al final del dia, fent les postres amb els meus pares, he entès aquells comentaris que no entenia gaire fins ara: "Disfruta del teu dia!".
El meu dia...
Aix...
sábado, 5 de noviembre de 2011
Tooonii Toooooooniiiiiii
Sóc tontet.
Del pal, sí, ho reconec.
Ahir estavem a una reunió de l'entitat i començo a construir-me una idea del que està passant. Un cop l'escena acaba l'explico als meus, i el primer em diu que no es així que m'equivoco i que vaig de sobrat.
Me'l crec.
Avui miro un video de Tv3, bé cal dir que no l'he mirat gaire, però he pillat entre altres 1 idea:
"El Secreto" és mentida.
Ara m'estic remirant el video, perquè o jo sóc molt tonto o no he prestat la suficient atenció al video.
I espero no ser molt i molt tonto eh...
En fí, continuo després de veure el video amb més atenció....
______________________________________________________________
(41'49'' later....)
Reconec que parlo sol.
De fet, penso que tothom parla sol. I jo a mi mateix, em caic bé.
I es que això del pensament.... és algo molt relatiu, eh! Depén tot de les persones, de com són...!
Jo sóc egoista. I penso que no he nascut així, si no que m'hi he tornat. Es com el llibre de la bojeria... un neix boig o si torna? En aquest cas de malelties mentals, en hi ha de genètiques que literlament d'on no en hi ha, no en pot rajar i pim pam; però d'altres que la societat et fa tornar un xic boig... A mí m'agrada culpar el meu egoisme als meus pares, a la manera en com m'han fet veure les coses i de lluny als meus amics.
La culpa, mai és meva. Però el problema sí.
Per tant allò de "esque tú Toni sempre fots la culpa als altres..." aquesta frase és certa. Però en Toni és qui té el problema. Es qui rep les consequències.
D'alguna manera treus una part -petita- del pes de la responsabilitat fotent la culpa a un altre, però al cap i a la fi les coses s'han d'assumir.
Jugarem a un joc:
Intentarem en mica en mica -amb il·lusió- assumir culpes i responsabilitats.
Com dic, jo tinc el problema, i jo li he de posar una solució...
En fi.
És cert que el llibre del secreto ven perquè diu que per aconseguir el que vols només ho has de pensar i això per a hom és fàcil! I tant si és fàcil!
I lo que diu d'en Mozart està guay! És molt cert, si ho penses una mica, només "triomfaràs" en allò que t'apassiona perquè és el que faràs totalment a gust!
I jo penso que pots fer més d'una cosa totalment a gust!
Aquí entraríem a parlar de paranoies sobre si la teva vocació es X o Y....
Ara que ha acabat el programa, he de dir que aquest tiu... ho toca una mica tot... però res en profunditat.
Aquesta es la impressió que em deixa, i la meva opinió.
Comprateixo amb ell tot el que diu... però el trobo una miqueta... Buit de contingut.
Segurament, només he entès el 35% del que ha dit.
Segueix plovent.
Està bé. Així el papa podrà anar a collir bolets i jo li podré dir: No, no en vull pas, merci! jajajajaj
I es que això del pensament.... és algo molt relatiu, eh! Depén tot de les persones, de com són...!
Jo sóc egoista. I penso que no he nascut així, si no que m'hi he tornat. Es com el llibre de la bojeria... un neix boig o si torna? En aquest cas de malelties mentals, en hi ha de genètiques que literlament d'on no en hi ha, no en pot rajar i pim pam; però d'altres que la societat et fa tornar un xic boig... A mí m'agrada culpar el meu egoisme als meus pares, a la manera en com m'han fet veure les coses i de lluny als meus amics.
La culpa, mai és meva. Però el problema sí.
Per tant allò de "esque tú Toni sempre fots la culpa als altres..." aquesta frase és certa. Però en Toni és qui té el problema. Es qui rep les consequències.
D'alguna manera treus una part -petita- del pes de la responsabilitat fotent la culpa a un altre, però al cap i a la fi les coses s'han d'assumir.
Jugarem a un joc:
Intentarem en mica en mica -amb il·lusió- assumir culpes i responsabilitats.
Com dic, jo tinc el problema, i jo li he de posar una solució...
En fi.
És cert que el llibre del secreto ven perquè diu que per aconseguir el que vols només ho has de pensar i això per a hom és fàcil! I tant si és fàcil!
I lo que diu d'en Mozart està guay! És molt cert, si ho penses una mica, només "triomfaràs" en allò que t'apassiona perquè és el que faràs totalment a gust!
I jo penso que pots fer més d'una cosa totalment a gust!
Aquí entraríem a parlar de paranoies sobre si la teva vocació es X o Y....
Ara que ha acabat el programa, he de dir que aquest tiu... ho toca una mica tot... però res en profunditat.
Aquesta es la impressió que em deixa, i la meva opinió.
Comprateixo amb ell tot el que diu... però el trobo una miqueta... Buit de contingut.
Segurament, només he entès el 35% del que ha dit.
Segueix plovent.
Està bé. Així el papa podrà anar a collir bolets i jo li podré dir: No, no en vull pas, merci! jajajajaj
jueves, 3 de noviembre de 2011
:-( Condemnat
Estic condemnat a pagar un deute que no es meu.
I per altra banda sóc feliç! :) JIJI
A barna tot va bé... Tot i que pensava que seria tot més "lineal" en part es un ambient molt universitari... et donen classes, però per aprofundir has de buscar-te la vida a la biblioteca de l'escola, al dropbox que em creat els de la classe...!
Necessito un iPad o similar. Més aviat un Archos 70B que és un iPad però a 100€.. la cual cosa esta molt bé de preu!
Perquè ho necessito?
Perque tots els continguts son PDF's. I no m'estaré imprimint pàgines i pàgines i tinta i tinta..!
Bromes a part, hem d'intentar fugir del que es Espanya. Ja sigui amb Catalunya, o jo cardant el camp.
Paso de que em treguin una bona part del meu sou per a pagar a ninís i gent que no li surt del cony treballar. Pagar per un sistema sanitari que està saturat...
Passen tantes coses a la vegada, en certa manera vius millor desconectat, sense saber què és el que pasa. Simplement estas amb els teus, et fixes en el que et vols fixar, i la resta sembla que vagi en pilot automàtic.
Sembla.
No és així.
Votaré al PP.
I per altra banda sóc feliç! :) JIJI
A barna tot va bé... Tot i que pensava que seria tot més "lineal" en part es un ambient molt universitari... et donen classes, però per aprofundir has de buscar-te la vida a la biblioteca de l'escola, al dropbox que em creat els de la classe...!
Necessito un iPad o similar. Més aviat un Archos 70B que és un iPad però a 100€.. la cual cosa esta molt bé de preu!
Perquè ho necessito?
Perque tots els continguts son PDF's. I no m'estaré imprimint pàgines i pàgines i tinta i tinta..!
Bromes a part, hem d'intentar fugir del que es Espanya. Ja sigui amb Catalunya, o jo cardant el camp.
Paso de que em treguin una bona part del meu sou per a pagar a ninís i gent que no li surt del cony treballar. Pagar per un sistema sanitari que està saturat...
Passen tantes coses a la vegada, en certa manera vius millor desconectat, sense saber què és el que pasa. Simplement estas amb els teus, et fixes en el que et vols fixar, i la resta sembla que vagi en pilot automàtic.
Sembla.
No és així.
Votaré al PP.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)