Sóc tontet.
Del pal, sí, ho reconec.
Ahir estavem a una reunió de l'entitat i començo a construir-me una idea del que està passant. Un cop l'escena acaba l'explico als meus, i el primer em diu que no es així que m'equivoco i que vaig de sobrat.
Me'l crec.
Avui miro un video de Tv3, bé cal dir que no l'he mirat gaire, però he pillat entre altres 1 idea:
"El Secreto" és mentida.
Ara m'estic remirant el video, perquè o jo sóc molt tonto o no he prestat la suficient atenció al video.
I espero no ser molt i molt tonto eh...
En fí, continuo després de veure el video amb més atenció....
______________________________________________________________
(41'49'' later....)
Reconec que parlo sol.
De fet, penso que tothom parla sol. I jo a mi mateix, em caic bé.
I es que això del pensament.... és algo molt relatiu, eh! Depén tot de les persones, de com són...!
Jo sóc egoista. I penso que no he nascut així, si no que m'hi he tornat. Es com el llibre de la bojeria... un neix boig o si torna? En aquest cas de malelties mentals, en hi ha de genètiques que literlament d'on no en hi ha, no en pot rajar i pim pam; però d'altres que la societat et fa tornar un xic boig... A mí m'agrada culpar el meu egoisme als meus pares, a la manera en com m'han fet veure les coses i de lluny als meus amics.
La culpa, mai és meva. Però el problema sí.
Per tant allò de "esque tú Toni sempre fots la culpa als altres..." aquesta frase és certa. Però en Toni és qui té el problema. Es qui rep les consequències.
D'alguna manera treus una part -petita- del pes de la responsabilitat fotent la culpa a un altre, però al cap i a la fi les coses s'han d'assumir.
Jugarem a un joc:
Intentarem en mica en mica -amb il·lusió- assumir culpes i responsabilitats.
Com dic, jo tinc el problema, i jo li he de posar una solució...
En fi.
És cert que el llibre del secreto ven perquè diu que per aconseguir el que vols només ho has de pensar i això per a hom és fàcil! I tant si és fàcil!
I lo que diu d'en Mozart està guay! És molt cert, si ho penses una mica, només "triomfaràs" en allò que t'apassiona perquè és el que faràs totalment a gust!
I jo penso que pots fer més d'una cosa totalment a gust!
Aquí entraríem a parlar de paranoies sobre si la teva vocació es X o Y....
Ara que ha acabat el programa, he de dir que aquest tiu... ho toca una mica tot... però res en profunditat.
Aquesta es la impressió que em deixa, i la meva opinió.
Comprateixo amb ell tot el que diu... però el trobo una miqueta... Buit de contingut.
Segurament, només he entès el 35% del que ha dit.
Segueix plovent.
Està bé. Així el papa podrà anar a collir bolets i jo li podré dir: No, no en vull pas, merci! jajajajaj
I es que això del pensament.... és algo molt relatiu, eh! Depén tot de les persones, de com són...!
Jo sóc egoista. I penso que no he nascut així, si no que m'hi he tornat. Es com el llibre de la bojeria... un neix boig o si torna? En aquest cas de malelties mentals, en hi ha de genètiques que literlament d'on no en hi ha, no en pot rajar i pim pam; però d'altres que la societat et fa tornar un xic boig... A mí m'agrada culpar el meu egoisme als meus pares, a la manera en com m'han fet veure les coses i de lluny als meus amics.
La culpa, mai és meva. Però el problema sí.
Per tant allò de "esque tú Toni sempre fots la culpa als altres..." aquesta frase és certa. Però en Toni és qui té el problema. Es qui rep les consequències.
D'alguna manera treus una part -petita- del pes de la responsabilitat fotent la culpa a un altre, però al cap i a la fi les coses s'han d'assumir.
Jugarem a un joc:
Intentarem en mica en mica -amb il·lusió- assumir culpes i responsabilitats.
Com dic, jo tinc el problema, i jo li he de posar una solució...
En fi.
És cert que el llibre del secreto ven perquè diu que per aconseguir el que vols només ho has de pensar i això per a hom és fàcil! I tant si és fàcil!
I lo que diu d'en Mozart està guay! És molt cert, si ho penses una mica, només "triomfaràs" en allò que t'apassiona perquè és el que faràs totalment a gust!
I jo penso que pots fer més d'una cosa totalment a gust!
Aquí entraríem a parlar de paranoies sobre si la teva vocació es X o Y....
Ara que ha acabat el programa, he de dir que aquest tiu... ho toca una mica tot... però res en profunditat.
Aquesta es la impressió que em deixa, i la meva opinió.
Comprateixo amb ell tot el que diu... però el trobo una miqueta... Buit de contingut.
Segurament, només he entès el 35% del que ha dit.
Segueix plovent.
Està bé. Així el papa podrà anar a collir bolets i jo li podré dir: No, no en vull pas, merci! jajajajaj
