Un intent de recol·lecció de pensaments al voltant del no res.
Quan morim, tots aquests pensaments son substituits per molts altres que coexisteixen al nostre univers.
Potser seran millors o potser seran pitjors; però els meus, en una molt gran part... hauràn desaparegut.
L'humor Americà... aissh! Molt divertit el concert! ;) Molt... increible... tot i així deien que no quedaven entrades, però no era pas veritat, la zona del galliner... estava plena fins a la meitat..! tot i que potser per lo apretujats qe estava el personal... si que estava exhaurit.! I les grades.... nose, hi ha havia gent venent entrades a re-venta... però no crec que hi haguesisn 100 entrades disponibles a reventa! jajajajaj.
El so?
.................
No vaig quedar gens content, hi havia mogollón de aguts... i els greus... pffff... el baix joder.. pobre pol sas? no se sentia! osea, sí s'escoltava, però no se sentia.. hi havia mogollon de desordre entre les low frecuencies.
El bombo, sonava a KICK no a BOOOM..! i l'snare, era molt tight! nose... la veritat bastant desgradable. Però això si, veure com el cabró del baix saltava... i tocava... i.... molt i molt increible!
OEE OE OE OEE... No sé perquè la gent crida això als concerts! Ja ho vaig veure per YouTub en el concert de Coldplay en live a madrid, i ahir als red ho vaig tornar a sentir. Lo facil que es dir: no en hi ha prou, o ... que se yo... otra otra.. sas? ... oe oe oe... dios ... OMG.
Bé, el post-concert va ser també genial! Molt bon rollo amb l'Eddie, el germanet gran de la jessi (conductor) i vai fer de DJ! jajajajja Vai fotre l'iPod, i... Radiohead, Jack Johnson, Ai si et rebrego, Pitbull, U2, Redhot, L'aire es ple d'amor (Marato TV3), em dones força... son alguns dels grups/cançons qe van sonar!
Putu eddie! Tmb em va posar un grup de Post-Death-Metal-Progressiu... sas?
Cada dia és una aventura, això està més que clar. Però la
questió es la rellevància que tenen aquestes aventures per a ser explicades...
generalment, la rellevància és baixa i no les solem recordar.
He començat a escriure el post, en un Word el dimecres 14 de
desembre de 2011 a les 19.00h al tren, i el penjaré o bé avui, o un altre dia,
la intenció es acomular les aventures diàries.
Començem per avui: l’aventura de la noia que se li va passar
l’estació i… va haver de baixar a el Clot. I tornar fins a Sant Celoni (era un
MD) per tornar a casa seu i sopar amb el seu xicot.
Així dit sembla una tontería, però ostres… t’ho explico
millor:
Avui he baixat a BCN com cada matí i he tornat a les 15.21 a
Sils, he dinat, i a les 16.32 he anat a Girona a que em prenguin el pèl… i de
tornada, ja agafava el tren desde GRO fins a BCN. Total, quan he trobat un lloc
amb tauleta gran, per asseure’m a l’altra banda del passadis, ja hi havia un
Macbook… i ha set genial.
Era un trist macbook de 13”, i jo… arribo tope cansat (casi
se m’escapa des de Girona) i deixo la maleta tope malament, em trec l’abric… i
bé just 4 minutets despres quan em tranquilitzo, el ritme del cor disminueix, i
tot s’harmonitza de nou… ha arribat el moment. Qui la té mes gran? (la laptop
eh, competia contra una dona…)
PAM! Jo…!
Oh! Quina satisfacció ‘Mac-era’ un macbook de 13” (el seu)
contra un de 15” (el meu)… la cara de la tia, que al inici de veure’m era com
de despreci, despres se li ha quedat com diu en Sheldon al final de la 2na
temporada: ZAS EN TODA LA BOCA! I bé… petit moment de satisfacció! Jijiji –que
vil que sóc, ho sé…-
Total, que enmig d’aquest marc de “competencia” des de el
meu punt de vista… M’has d’entendre..
En diagonal a mí hi tenia una noia que estaba repasant
alguna coseta de la seva carrera (crec que era magisteri, perquè hi havia
nosequè de sintàxi –i no era filologia catalana perquè usava gràfics i demés…
OSEA era magisteri, si més no per a mi- , i com hem dit a l’altra banda del
pasillo, a la taula, la dona del Macbook Pro 13” que havia perdut la meva
batalleta interna.
Tots feiem la nostra, els 3, a la nostra bola, jo repassant
apunts i després mirant un film (Siete Almas –recomanació del Sr. Daban), la
noia del Mac crec miraria una peli perquè vocalitzava coses amb els llavis, i
la meva estimada “protagonista” -i motiu del que escrigui la història- llegint
els seus apunts de Magisteri! ;)
Arribem a Caldes, i avui un fenòmen nou: el tren va dictant
les estacions a les quals para, però no avisa que estem arribant a… tal tal
tal. Arribem a Caldes… el tren no avisa, tot fosc, i notem que para el tren,
doncs per això. Perquè para. Després arribem a Sils, i la pantalleta encara
mencionava la parada de Caldes de Malavella, m’explico?
Osea, erem a Maçanet, i la pantalla encara deia: Caldes,
Sils, Maçanet………
Total, que a eso de les 18.53-18.54h la noia que estava fent
deures, feia uns 3 minuts que havia recullit els seus fulls i demés i veig que
pregunta alguna cosa a la noia del radere (jo estava amb la peli de l’Angel,
tope concentrat). I després… li fa una pregunta a la noia de la batalleta del
Mac… Jo ja, m’extranyo i ja m’havia tret els cascos quan sento la seva
pregunta: -Hem parat a sant celoni?
I cap de nosaltres ho sabia, de fet jo no l’havia ni notat,
i mira que fa temps que viatjo en tren i m’he acostumat a notar les parades…
però mira, se m’havia passat. Total, cap de nosaltres li asseguraba una
resposta clara i contundent de: SI, hem passat Sant Celoni, vs. NO, no hem
passat Sant Celoni.
Començem a argumentar les tres persones a qui la noia havia
fet la pregunta mentre ella anava a una altre persona que estava a l’extrem del
vagó formulant la mateixa qüestió.
Una treia els horaris, la del mac no sabia el què, i jo
argumentava un: -Crec que l’hem passat eh… perquè si va bé son les 18.55h i a
Sant celoni hi arriba en 20minuts des de sils, i sils l’hem passat a les 18:30.
La noia dels horaris donava l’argument de que els horaris
marcaven: Sant Celoni: 18.51h, i defensava que el tren sempre va amb una mica
de retard.
Total, que en un marc de confusió i mogollón de renecs per
part de l’afectada principal… -Que porto 7 anys baixan de Girona-St. Celoni, i
mai m’havia passat això… que es increible… que fuàa.. qe tal… que qual…!
Total, que el noi de l’extrem del vagó salta i diu: EH! Jo
estic mirant el GPS i SÍ ens hem passat SANT CELONI, segons el mòbil estem a
Llinars del Vallès!
Jajajajjajajajajjajajajajajjajajaja tots hem esclatat a
riure…. La noia, jove, molt maca, i pel seu parlar… intueixo que molt de puta
mare, de uns 22 anyets (tot i que jo sempre tiro amunt amb això dels anys, Tu
ja saps, per a mí en Firmie tindria 25 tacos jajajaj) doncs també reia… i nava
diguent que com pot ser… que nosequè…
Clar, la pantalla deia que encara haviem d’arribar a Caldes,
perque també quan erem a St. Celoni deia: Caldes de Malavella, Sils,
Maçanet-Massanes, Sant Celoni…
Doncs bé… aquí la noia ha fet un parell de trucades al xicot
(crec que era el xicot… oooooohhh llàstima!, bé crec que el noi la deu fer
feliç per la qual cosa me n’alegro moltíssim!), als pares…
I ja tots tornem a la nostra bola.
Ja estones després ella planejava com tornar a St. Celoni...
que ho veia un xic complicadot, donat que poques vegades realitzava trajectes
més enllà de la seva parada. El seu Sant Celoni, era el meu Barcelona El Clot
Aragó. Era el seu Senyal de so caiguent per sota de -60dB SPL.
EPÍLEG:
Arribant a el Clot Aragó, hem baixat ella i jo plegats, hem
passat per les maquinetes juntets i apretadets JJJJJ :D :D :D :D :D UUEA
UEA UEA… i al final li dic: -Bé jo surto per aquí…
I la noia, que estava un tant perduda, veig que li canvia la
mirada… i jo afegeixo:
-Ah! Mira, sí, tens taquílles just en aquella direcció, i si
no vols taquilles tens les maquines en la mateixa direcció de les taquilles.
Ens hem dit un ‘adéu.’. ni abraçades, ni petonets, no ens
hem dit els noms, no hem dit que estudiem, no hem dit res de res…. Simplement
lo típic: Criticar una mica la renfe i ja se sap… converses típiquilles.
(oooohhhh…. LLLL
)
Se finí.
Millores: Jo, per acabar de ser
ultra-mega-super-hiper-xupi-guay-CABALLERÓS què menys que acompanyar-la fins a
la taquilla… cosa que no he fet, i podria haver fet donat que no tenia PER A
RES pressa. Inclús m’ha sabut greu, i me’n sap tot escrivint aquestes linies…
Un trajecte divertit eh? Jijiji
Tot això ha succeït el dimecres 14 Des. de 2011, i estic
acabant d’escriure a les 21.37, altra cop al tren de retorn a casa.
I es que tot el dissabte matí-tarda va ser aburrit eh! I sort del despertador que em vaig posar a les 21h i a les 21.05h que si no, no m'hagués despertat i no hagués anat al sopar.
El sopar de batxillerat... pfsé... Em vaig situar bé. Tenia en Pol a una banda, l'Arià a l'altre, la San al davant, la Laura al cantó d'en Pol.. i als voltants hi havia un Joel, un Jose... una Judit... una Maria... i quina Maria! La mare que la va parir. Ojalá es faci pornstar. Es guanyaria molt bé la vida.
El sopar, va ser... simplement alimentar-nos i beure una mica de vi, no va ser gran cosa.. i el vam etiquetar com a sopar de batxillerat, però hi faltava un culló i mig de gent... era més com un sopar d'amics, tot i que jo no m'hi parlo gaire-gens amb els altres.
El post sopar va ser molt cool.
Recordeu?
El concert aquell el vaig disfrutar molt eh! La decoració, el lloc... la gent... les bones vibracions que es respiraven!!
El pre concert també va ser divertit, entre en Somo. i l'Enric.... qui l'ha parit, i el super Marc, que ens està enamorant a la Laura... sí sí... déu meu quin perill. Xaváala cuidaoo ee.. jajajajajj.
I esque -moments Laura- som rars eh, qui collons ens envia a parlar amb la vellesa de Vidreres? Sort que no vam anar al B5 i vam anar al superconcert que a naltres ens va sortir gratis ee!!
Un cop acabà el concert, vam fer el típic ritual de despedida: Acompanyar la Laura a casa seu... i aquí va succeir el títol del post.
Si puc agafar un pèl o més de la barba, estirar-lo i que la pell s'estiri amb ell, significa: Afeitada.
M'agrada que em digui Toni.
Grabu... és molt... genèric? No se com desciure-ho, però quan em saluda i diu:
-Hola grabuu!
No és el mateix que em digui
-Hola Toniii!
Sobretot, perquè hi ha diferents maneres d'escriure el meu nom, pots fer-ho amb moltes iiiiiis al final, o moltes oooooos pel mig. Jo enllaço les iiiiis al final amb una alegria de parlar amb mí, i les oooooooos amb un: parles amb mí, pero per interès, osea, em demanaràs un favor o demés...
Total, que útlimament, em parla més de Toni que de Grabu... i això m'agrada.
Una canción es algo simple: te atrae, no te atrae, te gusta,
no te gusta, te sientes bien escuchándola o no.
Así pues, tú, apasionado de la música y con conocimientos sobre
ella te propones hacer algo que te atraiga, que te guste, que te sientas a
gusto escuchándolo.
No te imaginas lo que cuesta, te surgen un montón de dudas
como: Qué ritmo le pongo? Una batería clásica de toda la vida o algo
electrónico? Qué será la melodía lead
esa melodía que te atrae, qué instrumento o instrumentos la van a representar?
Será quizás un sintetizador, un conjunto de pianos, un riff de guitarra? Tendrá letra, no la tendrá? Que pongo en la letra
“oh nena, te quiero mucho, nena”?
Después de discutir con tu mismo todas estas básicas
cuestiones y demás decides empezar a componer. Yo por ejemplo me baso en el
ritmo que he creado o que he cogido de algún lado. Entonces empiezo a tocar
notas al azar… y consigo crear eso que me atrae, eso con lo que por el momento
me siento a gusto. Le añado más flores al ramo dentro del florero, le añado más
colores, más texturas, más…
Me tomo un descanso, pues, en todo proceso creativo se debe
saber parar y descansar un poco; en ese momento ya empiezas a temer por la
vuelta al trabajo.
Sin muy bien entender el porqué, cuando vuelves, todo
aquello que te gustaba, que te atraía, ya no lo hace. Y piensas… “Joder, Toni, que eres tonto, mira qué
estabas haciendo!”. Empiezas a quitar Tracks, Pistas, Clips de sonido, tal
vez modifiques el ritmo, el aire de la canción…
Pero siempre, o sea, casi siempre, mantienes algo. Ese algo,
es el Groove. Entonces vuelves a
re-hacer todo ese proceso creativo y obtienes lo que querías, con el Groove que escogiste.
Luego ya, llamas al responsable de la disquera, y le
comentas que has trabajado un nuevo álbum con nuevas canciones… te decide poner
a la venta, y ya: Has triunfado. Todo lo que venga a partir de ahí, es
secundario: el posible éxito de ventas, la gira nacional, tal vez la internacional,
los premios y galardones… -¿Cómo es
posible que todo el éxito después de publicar el disco sea secundario? Porque
en parte depende de ti, pero por la otra no, y la disquera es la que te brinda
la oportunidad de venderte a ti mismo mediante un álbum.-
Todo esto, mi querida amiga, te lo cuento para que ahora
hagas como una reflexión, con esta premisa: La Música, o sea, El Álbum, La
Canción, es tu trayectoria en la vida; Los Tracks, las Pistas y los Miles de
Clips de sonido que van a formar todo ese trabajo, son tus amigos, enemigos,
familiares…
Es pues así, que tú, en la vida te propones hacer lo que te
atrae. En ese camino, debes escoger unas personas para hacer todo eso que tanto
te gusta. Y es así pues como surgen las amistades, enemistades… Te surgen dudas
tal vez cuando los conoces, pero con el tiempo, con pequeños descansos en tu
día a día, te das cuenta de todo lo que te conviene y lo que no, descubres como
son las personas y decides si te gustan o no.
Tal vez haya momentos en los que posiblemente debas alejarte mucho de lo
que hacías para después volver y hacer pequeñas correcciones, pero estoy seguro
que vas a mantener algo.
Ese algo, es la esencia, como el Groove de la canción…
Seguro que pasará el tiempo, y si todo fluye con armonía y
va bien, seguro prosperes tú junto con los de abordo, en vuestro camino hacia
hacer lo que os atrae, lo que os gusta.
Así pues, yo espero ser una parte de tu Groove personal, parte de tu esencia, mi querida.
Sé que hay momentos -y los habrá- en que quieras deshacerte
de todo, pero te calmas, y ves que realmente no puedes deshacerte de todo por
completo.
Por lo menos, todo esto, es lo que a mí me pasa. Siempre en
mi doble vida en Barcelona, haciendo
todo eso que tanto me gusta y me apasiona… Pienso en ti, en vosotros, en mis
amigos de viaje, los que han estado conmigo desde siempre o por lo menos casi
siempre.
Pienso en mi Groove.
Podré añadir muchos Tracks, Pistas, y Clips de Audio… pero creo que por mi
bien, mejor no me deshaga por completo del Groove;
pues me faltaría algo. Algo que he contribuido a crear –o eso creo- y
conseguido con mucho tiempo…
Espero, amiga mía, compartas algo de lo que te he expuesto
aquí y ahora. A la vez te pido disculpas pues esto lo he escrito del tirón y le
he dado a PRINT, sin volver a leer…
Sé que sabes que te quiero y que me importas, pero como yo
soy un tanto inseguro, te lo digo:
Te quiero dentro de mi vida y te prefiero muy pegada a mí,
que no alejada de mí.
Besos,
Toni.
- Creo que se debe matizar que la idea tan simple és: Life is Music.-
Booon diaaaa grabuu!!!!, se que és el teu aniversari, i per això et felicitaré: PER MOLTS ANYSS FRIEEEEND!!!!!, suposo que ens veurem aviat, i per això no m'entristeixo, se que et podré convidar a un kebab i que t'abraçaré per desitjarte que ara que has entrat a l'edat adultaa, i que per fi miraràs a la vida, com l'home adult i responsable que ets, te n'ensurtiràs de tot el que et proposis. El que estudies és lo teu, tens il·lusió pel que fas, i també talent, que més es pot demanar???? jajaj, nomes et demano, que quan portis la teva emisora de ràdio lúdica i musical, que em dediquis algún dia una canço buenooo, ens veurem aviaat,, cuidaaat mooolt kraak!!!
Gemma SMS:
Felicitats toni! :D qe ncara no tinc intrnet:( Bnu dncs q disfrutis mlt dls 18!! Xfiin!!^^va! Ja et regalaré una madalena (H)
Mltes felicitats titu!:) gemma
Trucades:
Cristie
Aria&Laura
Persones:
Sandra
Ignacio
Andrea
Maite
Oriol...
SAE Collegues..!
Facebook:
En contava el gestor de notificacions... prop de 200 (180 llargues)
_____________________________
Els meus pares son un xic distants amb mí, però no per a res, són així. Sobretot el meu pare, no ho mostra però evidentment té una gran cura de mi.
Fora de casa sóc -generalment- molt més simpàtic, agradable, rialler i demés... que no pas entre els meus pares.
Crec, deuen ser coses de l'edat. Adolescència, no?
Bé... l'any passat el meu aniversari fou tràgic, havia mort feia 3 dies (6 novembre.) el meu cosí Gerard. Per a mí... no va ser un grau trauma la perdua, si no la reacció dels familiars. Jo per consequències de la vida no hi havia tingut gaire relació i no sabia molt bé d'on baixaven els tiros.
Fill, del meu tio el perruquer Joan.
En consequència, casi que al meu pare se li passa el meu aniversari. Ho vaig entendre... però tot i així...
Avui... no se n'ha pas oblidat ni de bon tros! Però he marxat de casa d'hora i... dormia, quan he arribat ell treballava en el torn de tardes de la fàbrica. Ha arribat a casa a les 22:30h. M'ha felicitat... i ha anat al sofà fins que arribés ma mare per sopar.
No he sopat amb ells donat que ja ho havia fet prèviament... però hem celebrat plegats les postres.
Hem brindat... ara ja puc beure legalment jejej! I bé, arribats a aquest punt, hem menjat el pastís que han anat a comprar pel matí, mentre era a bcn i després hem comentat el nostre dia... i ell ha dit:
-Avui li he dit a una dona que treballa amb mí, que el meu fillet feia 18 anys!
Ho ha dit amb un to molt sincer, molt d'ell, i enmascarat en broma. Sobretot, ho ha dit, amb orgull. I això... m'ha fet emocionar molt.
I després ha llançat un parell de comentaris sobre el dia del meu naixement, tot el que van patir ell i ma mare, perquè.... Jo vaig néixer mort.
Vaig néixer sense respirar.
Ell ha afegit després:
- I mira'l ara! 18 anys..!
En aquest moment, m'he ficat al seu lloc, i bé també al de ma mare i... ha de ser molt maco veure al teu fill fer anys, veure com creix...
I per a mí és molt bonic veure com vas creixent...
-Hi havia un conte que deia així: Un nen, volia veure el seu canvi d'edat. Així que es posava mesos abans a la seva data d'aniversari davant del mirall una estona, per veure si canviava alguna cosa. Inclús els dies d'abans i després del seu aniversari s'hi pasava encara més temps davant del mirall, aveure què canviava. No canviava res. El nano decepcionat perquè no creixia... va desistir... i quan va passar més temps va veure que si que canviava, però comque ell en el fons s'aguantava cada dia, es veia cada dia... no ho notava.-
Avui just ho pensava, pensava el que ja varis cops havia pensat sobre el canvi del BTX-ESO-Primària a l'Institut-Escola S.Espriu de Vidreres a SAE Institute, amb un denominador comú: INSTITUT jejeje, però conceptes totalment diferents.
I també l'època de primaria, avui he anat a casa els meus tios d'aqui de vidreres i el meu cosí, en Jordi (el gran)... fa 4t, i feia deures.. i estava moltes per haver de cada dia fer deures.
I aquí també m'he posat "melancolic". A en Jordi els seus pares li estan cada dia a sobre perquè facin deures. Els meus pares, en el seu moment, amb ma mare fent mercats, el meu pare treballant a la fàbrica i els dies de festa fent mercats també... no hi havia temps per ajudar-me a fer deures.
No vaig tenir mai cap mancança de res, anava amb una professora particular la Mireia, després amb un altra la Roser, i per últim amb l'Adolf.
Aquests m'ajudaven en una cosa que els pares també m'hi podrien ajudar, pero no feien perque no podien.
D'alguna manera hi he trobat aquesta distància, però... de l'altra puc fer el que faig, i visc on visc, perquè anteriorment, els meus pares han treballat molt i molt dur, i a sobre m'han mantingut amb tot el que he volgut i més.
__
L'últim brindis que hem fet ha set: Perque en celebris molt més i perquè ho veiem!
A mí, tot això del "i perquè ho veiem" només de pensar-ho em fa plorar. Davant seu evidenment no, però ara sí.
Que demani un desig! Que demani un desig!:
Sóc Feliç, sé que els meus pares saben que sóc feliç i que no em manca res si ho penses bé...
Però hi ha una cosa que si que manca: El meu futur professional.
El meu pare no hi confia gaire... M'agradaria trobar un bon lloc de feina, ja sigui dura o no... però sobretot que m'agradi i que em permeti dur una vida similar a la que han dut els meus pares i si pot ser amb més temps pels meus fills millor per a ells i per a mí. I que els meus pares ho vegin. Que morin. Però que vegin que estic bé. Els vull mostrar, d'alguna manera, que han fet bé la seva "feina". Saps?
Nose, això es el meu desig i crec que el compartiria molta gent aquest tipus de desig.
____________________________________
Sempre que penso en això de, i si jo morís? i si els del meu voltant, els amics.. morissin? i si els pares i familia més pròxima morís?
El final de Toy Story 3, em va fer plorar.
La convinació de música i pensaments dins el meu cap, fan sortir les llàgrimes.
En aquest final que Andy deixa enrere els seus Toys, en Woody, en Bus Lightyear... -HASTA EL INFINITO I MÁS ALLÁ!- per ell anar a la universitat.
Nose, ho personifico, amb els meus pares... amb els meus amics, amb l'estima que els hi tinc en definitiva "als meus".
D'altra banda l'Andy a part de deixar enerere a les seves joguines, els hi deixa a la filla petita d'una veina que sempre juga amb ninos diversos, tal i com ell feia de petit.
I ell també s'emociona, però d'altra banda sap que els seus joguets estaran ben cuidats, perquè aquella nena petita, se'ls comença a estimar també, com ell.
He gastat 5 kleenex.
M'ha fet molta ilusió el comentari d'en Pol. Sobretot vinguent d'ell... ;) (Suposo que d'alguna manera inconscient ens tenim una estima mutua molt gran, ja que jo... m'hi he parat a reflexionar i de fet, pel seu aniversari li vaig fer tota una cançó! Cutre -si- però li ho vaig fer.)
No m'esperava l'SMS de la Gemma.
Al igual que tampoc m'esperava cap trucada.
Moments Laura -però en serio eh!-
Us estimo -o algo aixís- molt a tots, encara que gairabé mai ho demostri o ho demostri poquet o no ho sàpiga demostrar. Suposo que tal i com el meu pare m'ha sorprès amb el comentari que li ha fet a la seva companya de feina plè d'orgull, tot i que a mi poques vegades el vegi aquest orgull. Com a mínim sé que hi és!
Som tots molt afortunats, i avui al final del dia, fent les postres amb els meus pares, he entès aquells comentaris que no entenia gaire fins ara: "Disfruta del teu dia!".
Ahir estavem a una reunió de l'entitat i començo a construir-me una idea del que està passant. Un cop l'escena acaba l'explico als meus, i el primer em diu que no es així que m'equivoco i que vaig de sobrat.
Me'l crec.
Avui miro un video de Tv3, bé cal dir que no l'he mirat gaire, però he pillat entre altres 1 idea:
"El Secreto" és mentida.
Ara m'estic remirant el video, perquè o jo sóc molt tonto o no he prestat la suficient atenció al video.
I espero no ser molt i molt tonto eh...
En fí, continuo després de veure el video amb més atenció....
De fet, penso que tothom parla sol. I jo a mi mateix, em caic bé.
I es que això del pensament.... és algo molt relatiu, eh! Depén tot de les persones, de com són...!
Jo sóc egoista. I penso que no he nascut així, si no que m'hi he tornat. Es com el llibre de la bojeria... un neix boig o si torna? En aquest cas de malelties mentals, en hi ha de genètiques que literlament d'on no en hi ha, no en pot rajar i pim pam; però d'altres que la societat et fa tornar un xic boig... A mí m'agrada culpar el meu egoisme als meus pares, a la manera en com m'han fet veure les coses i de lluny als meus amics.
La culpa, mai és meva. Però el problema sí.
Per tant allò de "esque tú Toni sempre fots la culpa als altres..." aquesta frase és certa. Però en Toni és qui té el problema. Es qui rep les consequències.
D'alguna manera treus una part -petita- del pes de la responsabilitat fotent la culpa a un altre, però al cap i a la fi les coses s'han d'assumir.
Jugarem a un joc:
Intentarem en mica en mica -amb il·lusió- assumir culpes i responsabilitats.
Com dic, jo tinc el problema, i jo li he de posar una solució...
En fi.
És cert que el llibre del secreto ven perquè diu que per aconseguir el que vols només ho has de pensar i això per a hom és fàcil! I tant si és fàcil!
I lo que diu d'en Mozart està guay! És molt cert, si ho penses una mica, només "triomfaràs" en allò que t'apassiona perquè és el que faràs totalment a gust!
I jo penso que pots fer més d'una cosa totalment a gust!
Aquí entraríem a parlar de paranoies sobre si la teva vocació es X o Y....
Ara que ha acabat el programa, he de dir que aquest tiu... ho toca una mica tot... però res en profunditat.
Aquesta es la impressió que em deixa, i la meva opinió.
Comprateixo amb ell tot el que diu... però el trobo una miqueta... Buit de contingut.
Segurament, només he entès el 35% del que ha dit.
Segueix plovent.
Està bé. Així el papa podrà anar a collir bolets i jo li podré dir: No, no en vull pas, merci! jajajajaj
A barna tot va bé... Tot i que pensava que seria tot més "lineal" en part es un ambient molt universitari... et donen classes, però per aprofundir has de buscar-te la vida a la biblioteca de l'escola, al dropbox que em creat els de la classe...!
Necessito un iPad o similar. Més aviat un Archos 70B que és un iPad però a 100€.. la cual cosa esta molt bé de preu!
Perquè ho necessito?
Perque tots els continguts son PDF's. I no m'estaré imprimint pàgines i pàgines i tinta i tinta..!
Bromes a part, hem d'intentar fugir del que es Espanya. Ja sigui amb Catalunya, o jo cardant el camp.
Paso de que em treguin una bona part del meu sou per a pagar a ninís i gent que no li surt del cony treballar. Pagar per un sistema sanitari que està saturat...
Passen tantes coses a la vegada, en certa manera vius millor desconectat, sense saber què és el que pasa. Simplement estas amb els teus, et fixes en el que et vols fixar, i la resta sembla que vagi en pilot automàtic.
Hammmssssss.!!! :P M'ho he passat molt bé amb tú aqesstss diees hahahaha ;))
Això t'ho diria, però d'una banda ja ho saps, i de l'altra no s'ha d'espatllar res...! :) Em sembles divertida... i tot lo que ve després d'aquest primer adjectiu també m'ho sembles!! Inclús si em rallés molt, acabaria penjat de tú segurament!
Les Festes del poble...! Que divertides!! Amb els amics de Vilassar, els amics de Maçanet, els amics d'aquí -els de sempre!- I com n'és de bonic tot això!
La primera nit... divendres... mare de déu com vaig mamar! Ostia santa, et puc ven jurar que ha sigut la primera -i crec que última nit- que hagi begut tant i sense portar un duru a la butxaca!
Però al meu favor he de dir que vaig col·laborar de manera inestimable a la barraca de la Jerc cosa que a mi ni m'hi venia ni m'hi anava eeh!!
Els amics d'OP, els amics de la BCR... déu meu! Quin concert! Seria l'alcohol, pero per primer cop puc dir que he plorat veient al Sr. Doctor, i després abraçant a en Marçal -això a l'inici del concert...-
La resta va ser ballant a la balla mirant a l'escenari i dedicant unes mirades increíbles al Doctor, i no t'ho creuràs: ELL A MI EM VA DEDICAR INCLÚS UN SOLO! I EM TORNAVA LES MIRADETEES!!.
Pensaria lo malament que deuria anar... Oh Deu Meu!
El Sr. David també em va mirar... però esclar, és el cantant, ha de mirar a més gent...
També vaig estar ballant en contra la balla, mirant al Marçal i la Cristie... i entre les persones que hi havia a darrere hi recordo la germana de la Judit: l'Ester.
Em va sorprendre el fet, perque a aquestes nenes, les tinc al facebook, i veig a vegades segons què fan... i m'espanto moltíssim... i dic, ai pobres... :S!!
Però no! Elles allà a un concert de barraques!
La Judit on era a la seva edat i a aquella hora? Segurament a casa seva! I ara a la meva edat on era la Judit? A casa seva segurament, o a la zona dels autos de xoc, amb música més "normal?".
La segona nit, va ser més light, m'ho vai passar igual de bé, però només vaig beure aigua! Vaig flipar amb uns Inhumanos increíbles, que no pensava que portessin aquell MEGA-XOU, i vaig flipar la manera en com es van follar a la Laura! Jajajjajajajajajajaj Putaa laureee!! jajajjajajajj La resta... recordo que vai intentar anar a l'encierro... i uff..! :S L'any que vé hi aniré molt més aviat.... així ja de pas que intento veure l'encierro l'ACONSEGUEIXO veure! jajajajajja
La tercera nit, la gran elecció de pubillus i hereus...
Felicitats Laura! Te les has follat a totes cagum l'ou de déu!! Increíble! Mai hagués apostat per tú a ser pubilla de Vidreres...!
Pel que fa a l'Hereu... bueno, no te molt a felicitar... l'Andreu m'hagués fet més gràcia si hagués sortit!!
Jo 5è! :-P
Es penúltim...! :) Bueno, què hi farem??
La resta.. va ser reviure un Dúo super-guay amb la cristie cantant VERTIGO... i després abraçats Tots els ex-membres d'ATK i amics de tota la vida més un convidat d'última hora: el Sr. Marçal... però molt benvingut eh! jejejejejej cantant la cançó d'El Meu Avi!
OOOOOOH!!! Orgàssmiiic! jajajajajjaajjaj
El primer en recordar això d'ATK va ser en Sergi!, potser es el que més ho troba a faltar? Crec que en Sergi, evidentment li agrada anar amb la gent que va, però no li faria res anar amb gent més com nosaltres... de la cultura concert-pub-música_normal...
I després cony de nanu, Arià em vas sorprendre amb la broma del "camarero, què?" hahahahahah molt bona...!
Després d'allò, la nit va seguir pujant... vaig intercanviar unes paraules crec que força sinceres d'una persona la qual és admirable, el Sr. Jordi! Quin cabrit està fet!! Cabrit, perquè encara és Jove...
El seu lema, és que si se somnia es pot aconseguir...! Si ho vols, lluita-hi i ho aconseguiràs!!
Que cabrón, és ric, i encara viu amb els seus pares!
I el dilluns ja ... bueno... va ser mira... qui volia festa en tenia, qui no, no! jejejej I jo.. ja n'estava una mica fins els nassetss eeh!! Es a dir t'ho passes bé.. però no cal tornar-hi cada dia cada diaa eeh! jajajajja que mira quina hora és! les 4 i no puc dormir... per culpa de tots aquests dias de festa.. que he dormit de dia fins les 18h, d'altres aixecant-me a les 15h del migdia... pffff..!
I hauré d'estar-me sense fotre RES fins el 03 d'OCT.!
Ai ai ai! Aquesta data... vull que s'acosti amb moltes ganes... però també tinc por... :S Aquests estudis que cursaré valen moltes peles... i si no me'n surto...
La Sra. Masó, diu que com que m'agrada m'ensurtiré de PM.! El Sr. Jordi diu que si se somnia s'aconsegueix... i jo ... ho somio...! El Sr. del Castillo, em va confessar ahir que això que cursaré es cosa bona! Molt bona!! L'amic del meu tío Joan, en "Blas" -un cantant, que sembla ser que va ser molt bo a la seva època, i de fet encara ho és- diu que també té molt de futur...
Dilluns tarda, com qui no vol la cosa... vaig escoltar -per casualitat- una conversa dels meus pares amb uns amics seus, de tot el que estic carregant a la meva esquena:
- l'ESO
- el BTX Tecnològic, el qual el segon... me'l vaig treure pechugan poc més de 3 mesos...
I amb la broma, l'estiu de fa 1 any em va caure una jefa del cel anomenada Furroia, quan treballava a la seva ferreteria, i aquest any, també... com qui no vol al cosa i bastant caiguda del cel, 2 feines:
- lo Casal Musical
- l'Ajuntament del poble!
How amazing!
I ara al compte de la caixa hi tinc quan? 1.300€ aproximadament!
A on aniran aquestes pel·les? AL PERMÍS DE CONDUÏR!
L'any passat, de treballar un mes i mig, vaig cobrar uns tristos 600€ (era a mitja jornada jejej -puta furroieee!!-) i m'ho vaig gastar tot en material de gravació... i durant el curs, uns 200€ més crec.
Total, que estava aquell compte amb uns tristos 60€ o 70...
I el meu pare al setembre de 2010 siguent conscient de que m'havia gastat aquells 600€ de l'estiu en trastos "inútils" diu: No et penso pas pagar el carnet de conduir eh!
Jo li deia: Que vaa! No t'amoïnis que ja faré pel·les!
Però d'alguna manera.. no tenia molt clar com faria aquests diners, no sabia com els guanyaria...
i la mama deia, tranquilo toni, que siempre te lo hemos pagado todo... ja sabes que el carnet tambien lo pagaremos! jajajaj ja veras como el papa te lo acabará pagando!
POS TOMA! PAPA I MAMA! No me l'haureu de pagar!!
I no és un "pos toma" de que us hagueu de fotre, sé que us agrada que m'hagi "espavilat" d'alguna manera i hagi decidit fer tot el que he fet, i també és gràcies a l'univers, la combinació màgica de circumstàncies que m'han permès trobar aquests 2 llocs de treball!
Aish! Que bé!!
Estic satisfet amb mi mateix joder!... jajajajjajajajaj
Es una sensació no sé! Com que tot funciona... tot gira bé...!
Tens als compis que, amb els problemes tipics que te tothom -jo també eh!-, que ara aniran a viure a BCN!! Lo guay que s'ho passaran ells, fent el que els hi agrada... jejejej
El Pol a fer filosofia i a un pis amb dret a tirar-se a una belga...
La Laura a fer Polítiques per després poder fer Periodisme i en 6 anyets pechugant a un nivell altet, treure's la doble llicenciatura que de fet li fa falta, i també ho vol!
El Sr. Arià... que en el fons suposo i espero que també desitji fer Polítiques per després... no se... Ser professor? jejejeje Ariàaa!!! ((((((((((((:
El Sr. Pons, amb la seva estimada física! el cabron viurà a Arc de Triomf... super aprop de on estic jo..! Jolin, m'estan entrant ganes d'anar a viure a BCN eeh! (Però quan penso en lo car que és................. hi ha un buit mental al meu cervell!)
El Sr. Ruma, que també va a fer física pero un xic més llunyet... a la UAB amb un piset amb el Sr. PERE que farà nosequè de sociates..! jajajja (Antropologiaa....)
La Sann. que serà psicòloga i m'enviarà a la merda, perquè ni al manicòmni m'hi voldràn!
I l'Angelet... Oh l'Angelet! Aquest nan arribarà lluny joder! Només necessita una molt bona idea, i crec que ja la té, i uns quants endolls... perque l'enxufin de malamanera en el sector hoteler!
Fantàstic tú! Tot és fantàstic...!! I els que diguin que no ho és...
A por elloooooss ooeeeeeee a por ellooss ooee... a por ellooos ooeeeee a por ellos EEOOOOEEEEE!!!!!!!!
PD: La Sort vé i và, la Bona Sort l'Aconsegueixes!
-El llibre de la Bona Sort, Àlex Rovira- Fes "clic" per descarregar-lo des de el meu compte a FileServe! És un llibret petit, curt, i molt amè de llegir! Te'l recomano, i desitjo que el recomanessis als teus!
No deja de ser asombroso que en nuestra sociedad hayamos llegado a un punto en el que el esfuerzo necesario para extraer crudo del subsuelo, enviarlo a una refinería, convertirlo en plástico y darle la forma apropiada, para luego transportarlo a una tienda, que alguien lo compre y se lo lleve a casa se considera menor que el esfuerzo necesario para simplemente lavar la cuchara cuando has acabado con ella.
Ha tingut els seus moments bons, i dolents, pero també ha tingut els seus moments GENIALS.
Els ultims dos dies van ser els millors, donat que vam anar de colònies i estavem les 24h del dia amb ells! Son nens, i els monitors de l'esplai fan la seva feina amb tota l'estima del món. Inclús jo.
Durant el juliol era tot força 'fred' donat que el casal musical era molt de estar a la classe, de fer coses, aprendre coses... No era tant de jugar i prou.
El joc de nit... el malvat doctor Edding... i el super guay científic Thomas Perkinson hahahah (vaia la imaginació d'alguns monitors per posar noms! com a anècdota si mai compreu un permanent a l'estanc, mireu quina marca és..)
Quants cops hauré escoltat la frase: Toni, saps què?
OH MY GOD! jajajaj els voldria matar, però deixo que s'expliquin.... i ja prou!!
Però els ultims 2 dies, que eren 24h de jocs i més jocs... :P Que macos que eren, que macus que erem nosaltres quan erem petits...!
I les nits d'estiu? hahahahhahaha La juerga dels monitors... no saps lo que és veure en Sacasa, aquell que ens fotia fora l'escenari a la FM de vidreres cantant... i beguent una mirinda i menjant fefes!!
En fi, tot molt divertit. Molt bon rollo entre els monitors, els nens... Es genial acollonar als nanus entre els monitors jjejjejej xD jo com a castig els feia fer voltes a la taula...! Pobrets..!
I les noies grans? ahhahaha M'intentaven afogar però... Jo era més guay!!
Molt increíble! No sé, molt satisfet... molt..!
A la despedida, em van venir ganes de plorar, es ven bé que aquests nanus m'han arribat al cor eh! La Claudia, em deia 'Adéeu Tonii! Et trobaré a faltaar! Hi seràs l'any que vé?'
Vaig respondre un 'Jo també claudia, adéu! No ho sé si hi seré l'any que vé!' Molt ràpidament perque... m'estava emocionant... Llavons vaig mirar cap a altres llocs i ja va passar...
En Lluc, també... jejejej Pobrissó, deia: 'Ets el millor profe del móoon...'
I l'escena on els ensenyava a cantar el "I perquè"!! jajajjaj Tots asseguts en una espècie de rutllana al mig del passadís de les habitacions i mentre els altres monitors esmorzaven jo estava a càrrec de 23 nens! Què faig? Toco la guitarra! És clar!
En fí, que tot molt maco, molt divertit... i molt emocionant! Sobretot a l'hora de marxar...
Adéu macus! Estudieu molt! Jo també us trobaré a faltar... Però d'aqui ... 5-6 anys em farà gracia veure-us córrer per les FM!! I a veure quines fotos penjeu al Facebook...!
Penso que el record que tindré es el rollo que hi havia entre monitors! Tots desconeguts per a mí, però m'hi feia com de tota la vida! Si més no així és com m'he sentit..!!
Problema de lluny
Just només tornar, tornar al món real, no al món de la fefa i la mirinda... em trobo com unes 4 patacades al llarg d'una nit de despedida (molt xula per cert)!
Tiu, de debò, fes-t'ho mirar un pèl. Em fas creure que sóc jo el que està malament, el que té problemes emocionals etc... però crec que no estic tant malament perquè quan surto de tú, les coses no em van malament. No creus que ets tú el que no es deixa ajudar?
T'ho dic de bones, eh!
Vinc jo amb bon humor, i tu em surts amb 'Ah, esque no saps el que ha passat en aquesta ultima setmana!'. No seria raro, si m'expliquessis una mica el que ha passat, pero la gràcia esque et veig la intenció en que no m'ho explicaràs. És maco això? És amistat? Sóc el teu millor amic...? Nanu, de debò, a vegades em fas coses que joder, em venen ganes de nose..! Fas coses, comentaris... que a vegades sobren, no no sé!
El dia que vam anar a veure Harry Potter... Pensaves bé el que deies? O parlaves per parlar?¿
En fí macu, com sempre... et dic; Tu sabràs que fas i que deixes de fer, i sobretot, el com ho fas també..!
I no sóc ningú per a donar consells, però tiu... prente bé les coses... sigues optimista!! Va, que no costa res!! ^^
:-)
Problema de Juny (Ella!)
Bé, més que problema, conflicte jejeje..!
Adéu Aurr:
Ahir la vaig tornar a veure, vam intercanviar més paraules... i no hi havia cap sentiment especial per part meva! Però per part seva... hi vaig notar algo... com una certa distància... no sé es com si hi hagués odi.. o un algo.. no-normal!! Noietaa! :P Tranquila, que sé molt bé què ha passat entre naltres, i sé que no hi ha res, i que no intentaré res, és més; ja no vull intentar res!
Ojalá t'ho pogués dir d'aquesta manera i a la cara això que escric..!!
En fí... aveure si un dia t'agafo d'humor i em puc explicar!!
Els Atòpic Band per casa!
Una gravació a corre-cuita, començada el diumenge 24 per a fer referències tantsols, i la feina important el dimecres 27 a les 16h! Després del superconcert del casal! (Que percert, va ser un estréss total, però un èxit!) Gravem la bateria a can Contre (millor qualitat, pels micros i tal..), i seguidament després... A casa meu un intensiu que t'hi cagues, de les 19:30h fins les 3:45h del matí.
Gravació de baix, guitarra, i veu.
Ah! Ja està! Tot gravat a les 00h.. Podem anar a dormir? NO! Ho hem de mesclar i Masteritzar.. VINGAA! Amb il·lusió!
Total que a les 3:45h més o menys del dijous 28, en Pol sortia per la porta de casa, i jo què feia? Pujar-ho al SoundCloud:
A en Marçal li agrada com ha quedat aquest resultat però evidentment hi ha coses a millorar!!
D'en Pol no sé res, pero ja em va dir que li agradava (ho va escoltar amb mí) i d'en Koen tampoc!
Sé algo d'en "Tòfol" (Cristòfol) el profe de combo dels Atopic:
Tòfol Martínez En general em sona força bé! Ho dic de veritat. Pel meu gust (sobre gustos no hi ha res escrit, és clar) la veu està forta, la caixa també la noto tova, el baix em sona bé, però el bombo potser el tiraria més endavant, a mi m'agraden les bateries una mica més presents, tot i que de plats i over head la veig bé, es més de bombo i caixa. La guitarra per l'estil que és la trobo un pel crua, però crec que és com li agrada a en Koen, per tant ja està bé.
I a sobre tinc la doblé bendició d'en Marçal: Per Facebook, i a la cara! Osigui que suposo... els hi deu haver agradat!
Ara només em falta l'aprovació del pare d'en Marçal!! jajajjajaja és un home que m'intimida... nosé... Ahir l'aurora m'ho deia, diu: 'Ja, esque li agrada intimidar!'
En fí... un Juliol molt únic i bastant irrepetible!
I tot això en un sol mes! I a l'Agost? L'Agost crec que serà tot bastant més tranquil·let!
