Jiuston tenemos un problema...

I el problema és bàsicament que davant de grans coses... em quedo molt paralitzat. Molt.

Per exemple, aquest cap de setmana passat, que tenia la gravació dels combos de l'escola de música + reunio activa 21 + el pastis + sergi firmino..! Ostres! I el divendres? Aixecarme a les 6 del matí, anar a barna, fer feina, classe, torna a vidreres, comença el pastis, ves al combo i fes la prova definitva per a la gravació, ves a la reunio dels joves, i despres a la reunio del camp de treball...!!

Son coses eh?!

Doncs, per una altra vegada em penso apuntar TOT el que he de fer... perquè ara podria semblar un estress, però en aquell moment no m'ho vaig pendre així! Qe de fet, punt a favor meu...

Bé, el que vull dir es que tinc poca "motivació" alhora de posar-me a fer coses. Si les faig desinteressadament, llavons surten grans projectes amb grans potencials... Si ho faig amb l'interés de buscar-ho... em rallo. Principalment, em rallo!


En fí, que tot anirà sortint... Què el meu cervell esta com una pilota... i tot s'ha de desfilar i triar..!

I amb il·lusió, i entusiasme... crec que ho aconseguiré!

Per què això, t'anima a continuar...

• Hola Toni,
  
  No sé si em recordes, d'aquella xerrada de'n Sanjosex. El tema és que he estat escoltant el que tens penjat al soundcloud i m'ha agradat molt. Sobretot el come together i el already gone que trobo que estan mesclats d'una manera espectacular. Res, només felicitar-te i que continuiïs amb la bona feina a SAE i que amb treball i il·lusió arribaràs allà on vulguis.
  
  Salut!

_________________________________________

Hola Xabier!

I tant que et recordo!! Què fas tu ara? Com vas?

Moltes gràcies pel teu comentari! Ho aprecio molt, de debò. Els dos temes que menciones el Already Gone, fou per al primer projecte, i el Come Together, no vaig tenir gaire temps! Ara continuaré gravant i mesclant les cançons d'Atopic Band (versions) -un grup d'uns amics meus-.

En fi, gràcies pels anims i les felicitacions, de debò!

Salut, i records!

Això no es meu....

Aquest cop no faig un escrit aparentment formal per a convocar-vos per a la reunió d'aquest divendres a casa meva a les 20:00h, sinó per una altre qüestió:

Potser tot això d'ACTIVA 21 ho hem iniciat tan ràpidament que no ens hem pogut ni definir correctament, ni a qui volem dirigir-nos, ni la nostre filosofia, ni les prioritats, ni els objectius futurs, ni què volem canvia o millorar, ni tan sols, qui som.

Permeteu-me que us diguis una cosa, una única cosa al nostre favor (i probablement és l'únic mèrit que hem puc atorgar), però tot i això, JA HEM COMENÇAT.

Aquesta és la part mes difícil i, si us he de ser sincer, avui –mentre jo escric- hem assolit el nostre primer objectiu (i el més bàsic): SER o EXISTIR

Però ara hem d'assolir el segon.

I deixeu-me fer un incís: sóc un noi jove i jo mateix em dic que sóc emprenedor. Això, en realitat, podria ser patètic. A molta gent, al principi, li fa gràcia que jo mateix m’ho digui perquè, en realitat, l’única cosa que materialment sóc és jove (i amb els 18 una mica menys que ahir). Però, un dia, que vaig conèixer el significat real –no el que li donen els polítics- de ser “emprenedor” vaig pensar “-Tu has de ser això! A tu t’agrada la vida de l’emprenedor”i vaig decidir ser-ho.

Durant més d’un any m’han tractat d’emprenedor i, aparentment, no he fet res per merèixer-m’ho (màxim m’he mogut per buscar feina i poca cosa més), però en realitat si que he fet una cosa vital, m’ho he cregut. Al creure-m’ho m’he intentat moure com a tal i, al moure’m com a tal, -primer patosament i, a poc a poc, estic millorant l’estil- m’he envoltat d’emprenedors o de gent que, com jo, han volgut ser i fer els seus somnis.

Imagineu el poder de la ment i la imatge, que fins ara, que hem començo a moure  més seriosament, no he fet res per merèixer aquest adjectiu i, tot i això, la gent ha acabat veient un emprenedor en mi (simplement, qui us ve al cap quan sentiu “emprenedor”?;)

Bé, és aquí on tenim ara el nostre segon objectiu: ens ho hem de CREURE!

Durant l’exeriència amb ATK (que realment va ser útil) vaig aprendre 2 coses molt important en aquest sentit: si tu no creus que tens potencial, no arribaràs enlloc.  Sincerament, és el que ens va passar, la nostre societat espanyola ens ha ensenyat que “flipar-se” és dolent. I, bé, en excés si que ho és, però fer-ho amb una base i a consciència –flipar-se a consciència- és el que t’impulsa. Recordeu que és molt millor flipar-se i caure, que no pas tenir por a la caiguda i amagar-ho sota el “racionalisme” ; l’altre cosa va ser el lideratge. Vull que quedi molt clar que MAI he entès el lideratge com a via de prepotència i superioritat (principalment perquè m’han educat així des de petit, començant per les exposicions orals) i sé que aquesta paraula pot portar males connotacions en un òrgan democràtic, però el lideratge, com la paciència, com la il·lusió, inconformisme o, fins i tot, passivitat són necessaris sempre (i, sé que sembla que ho digui per dir, però jo i el meu lideratge ens podriríem sense el DIÈSEL de l’Arià, la INSPIRACIÓ d’en Pol, la ENERGIA de la Laura, els DONS d’en Toni o la PERSPICÀCIA d’en Firmino. Per tant, per això em dic coordinador, perquè coordino i puc estar a la popa del vaixell “amb il·lusió” fins que la pell se’m cremi i el mar me l’erosioni... o, amb vosaltres, podem engrandir el vaixell posar-hi un toldo i fer-lo més ràpid per arribar al nostre destí.

Així, CREGUEU EN ACTIVA 21! A21 no és més que un projecte fet amb ganes de millorar el nostre entorn com a joves que som en contra de la hegemonia d’alguns (en base als valors que a hem esmentat altres vegades).

Heu de creure en A21 i en tot el seu potencial, tot allò que us interessi ho podeu fer a partir de A21. En el seu moment no vam creure en ATK, els qui hi erem, i vam fracassar (tot i que podríem haver arribat lluny perquè el potencial el teniem). Però jo no vaig saber agafar el timó. Aquest cop he sentit, llegit i intercanviat masses coses des de llavors per permetre’m el luxe de deixar aquest nou projecte que SÉ QUE ÉS BO! I, encara més, el grup de gent és espectacular (sempre ho dic: tots som diferents però actius a la nostre manera i amb un gran potencial).

D’aquesta manera, us vull dir que encara que A21 sigui a vegades pesat de portar o a algú no li pot interessar massa el que de moment es fa, penseu que la meva ment sempre pensa en el futur (això ho sap en Pol prou bé) i si jo faig tot això (com aquest escrit) és perquè hi veig uns plans de futur molt prometedors. Potser és que pel poc temps, no ens hem pogut assentar i debatre i decidir. Doncs, això ho farem.

La meva idea d’etendre a viabiliat de A21: “ostia, és impossible que de gent tan ben parida i diferent com som nosaltres, no en surti una entitat o associació espectacular!”

Pels racionalistes... no té lògica? ;)

Probablement no capteu el meu esperit a través d’aquest escrit, però, si ho feu, no us podeu quedar indiferents!

Ara ja ho tenim: ACTITUD, INCONFORMISME I IL·LUSIÓ... ens activem?

Àngel Daban – coordinador d’ACTIVA 21

_________________________________________________

En breu, intentaré explicar, la meva concepció de creació d'afers i altres, i us explicaré en què estic "treballant" o "apostant" actualment. 

Un gran dia

Perquè aixecar-se a les 6 i agafar el tren a les 6.42h, no te preu.

Perquè treure un 9,5 en un examen on demostres les teves habilitats, es reconfortant.

Perquè saltar-te una clase simplement "perquè pots", i perquè ja saps què t'explicaran, i el mateix professor t'ho diu: "Si quieres, hombre tu ya manjeas muy bien Cubase, vete tranquilo, no pasa nada.."; significa molt.

Perquè despres de la classe intentar agafar el metro i adonar-te que no pots, i saps que has d'anar d'un punt A a un punt B i què potser trigaries 35 minuts en bici, però tens el temps per anar-hi i hi deicideixes anar en bicicleta perquè senzillament tens temps... Es agradable.

A les 14h dinar, ja a casa, i preparar-te per agafar el cotxe i anar a fer el seguro... és bonic!

Perquè quan surts de l'asseguradora i ja pots conduir legalment parlant i tinguent tots els possibles accidents coberts, etc... és gratificant!

Definitivament, fer un parell de voltetes amb cotxe, anar a maçanet a casa en Marçal per parlar de temes de gravació et fa sentir com un mini-professional del mundillo... i això, ja saps, mola! :P

Perquè al cap de molt de temps poder decidir a on vols anar i quan... no se, et sents, especial!

Finalment fer una mica de celebració amb els amics per dur-los fins a Maçanet, tot i no quedar-t'hi perquè principalment, estas cansat i ha sigut un dia intens... Això... es molt bonic! :-)

Bonnanniit! :)