4 temes en 1 post: Juliol Musical, Problema de lluny, Problema de Juny, Els Atopics a casa!

Juliol Musical

Aquest juliol he estat treballant amb nens.

Ha sigut una experiència vital molt maca. Molt.

Ha tingut els seus moments bons, i dolents, pero també ha tingut els seus moments GENIALS.

Els ultims dos dies van ser els millors, donat que vam anar de colònies i estavem les 24h del dia amb ells! Son nens, i els monitors de l'esplai fan la seva feina amb tota l'estima del món. Inclús jo.

Durant el juliol era tot força 'fred' donat que el casal musical era molt de estar a la classe, de fer coses, aprendre coses... No era tant de jugar i prou.

El joc de nit... el malvat doctor Edding... i el super guay científic Thomas Perkinson hahahah (vaia la imaginació d'alguns monitors per posar noms! com a anècdota si mai compreu un permanent a l'estanc, mireu quina marca és..)

Quants cops hauré escoltat la frase: Toni, saps què?

OH MY GOD! jajajaj els voldria matar, però deixo que s'expliquin.... i ja prou!!

Però els ultims 2 dies, que eren 24h de jocs i més jocs... :P Que macos que eren, que macus que erem nosaltres quan erem petits...!

I les nits d'estiu? hahahahhahaha La juerga dels monitors... no saps lo que és veure en Sacasa, aquell que ens fotia fora l'escenari a la FM de vidreres cantant... i beguent una mirinda i menjant fefes!!

En fi, tot molt divertit. Molt bon rollo entre els monitors, els nens... Es genial acollonar als nanus entre els monitors jjejjejej xD jo com a castig els feia fer voltes a la taula...! Pobrets..!

I les noies grans? ahhahaha M'intentaven afogar però... Jo era més guay!!

Molt increíble! No sé, molt satisfet... molt..!

A la despedida, em van venir ganes de plorar, es ven bé que aquests nanus m'han arribat al cor eh! La Claudia, em deia 'Adéeu Tonii! Et trobaré a faltaar! Hi seràs l'any que vé?'

Vaig respondre un 'Jo també claudia, adéu! No ho sé si hi seré l'any que vé!' Molt ràpidament perque... m'estava emocionant... Llavons vaig mirar cap a altres llocs i ja va passar...

En Lluc, també... jejejej Pobrissó, deia: 'Ets el millor profe del móoon...'

I l'escena on els ensenyava a cantar el "I perquè"!! jajajjaj Tots asseguts en una espècie de rutllana al mig del passadís de les habitacions i mentre els altres monitors esmorzaven jo estava a càrrec de 23 nens! Què faig? Toco la guitarra! És clar!

Nombre Pi (v2) by tonigrabu

En fí, que tot molt maco, molt divertit... i molt emocionant! Sobretot a l'hora de marxar...

Adéu macus! Estudieu molt! Jo també us trobaré a faltar... Però d'aqui ... 5-6 anys em farà gracia veure-us córrer per les FM!! I a veure quines fotos penjeu al Facebook...!

Penso que el record que tindré es el rollo que hi havia entre monitors! Tots desconeguts per a mí, però m'hi feia com de tota la vida! Si més no així és com m'he sentit..!!

Problema de lluny

Just només tornar, tornar al món real, no al món de la fefa i la mirinda... em trobo com unes 4 patacades al llarg d'una nit de despedida (molt xula per cert)!

Tiu, de debò, fes-t'ho mirar un pèl. Em fas creure que sóc jo el que està malament, el que té problemes emocionals etc... però crec que no estic tant malament perquè quan surto de tú, les coses no em van malament. No creus que ets tú el que no es deixa ajudar?

T'ho dic de bones, eh!

Vinc jo amb bon humor, i tu em surts amb 'Ah, esque no saps el que ha passat en aquesta ultima setmana!'. No seria raro, si  m'expliquessis una mica el que ha passat, pero la gràcia esque et veig la intenció en que no m'ho explicaràs. És maco això? És amistat? Sóc el teu millor amic...? Nanu, de debò, a vegades em fas coses que joder, em venen ganes de nose..! Fas coses, comentaris... que a vegades sobren, no no sé!

El dia que vam anar a veure Harry Potter... Pensaves bé el que deies? O parlaves per parlar?¿

En fí macu, com sempre... et dic; Tu sabràs que fas i que deixes de fer, i sobretot, el com ho fas també..!

I no sóc ningú per a donar consells, però tiu... prente bé les coses... sigues optimista!! Va, que no costa res!! ^^

:-)

Problema de Juny (Ella!)

Bé, més que problema, conflicte jejeje..!

Adéu Aurr:

Ahir la vaig tornar a veure, vam intercanviar més paraules... i no hi havia cap sentiment especial per part meva! Però per part seva... hi vaig notar algo... com una certa distància... no sé es com si hi hagués odi.. o un algo.. no-normal!! Noietaa! :P Tranquila, que sé molt bé què ha passat entre naltres, i sé que no hi ha res, i que no intentaré res, és més; ja no vull intentar res!

Ojalá t'ho pogués dir d'aquesta manera i a la cara això que escric..!!

En fí... aveure si un dia t'agafo d'humor i em puc explicar!!

Els Atòpic Band per casa!


Una gravació a corre-cuita, començada el diumenge 24 per a fer referències tantsols, i la feina important el dimecres 27 a les 16h! Després del superconcert del casal! (Que percert, va ser un estréss total, però un èxit!) Gravem la bateria a can Contre (millor qualitat, pels micros i tal..), i seguidament després... A casa meu un intensiu que t'hi cagues, de les 19:30h fins les 3:45h del matí.

Gravació de baix, guitarra, i veu.

Ah! Ja està! Tot gravat a les 00h.. Podem anar a dormir? NO! Ho hem de mesclar i Masteritzar.. VINGAA! Amb il·lusió!

Total que a les 3:45h més o menys del dijous 28, en Pol sortia per la porta de casa, i jo què feia? Pujar-ho al SoundCloud:

ATOPIC BAND FIRST MIX&MASTER by tonigrabu

Crítiques?

A en Marçal li agrada com ha quedat aquest resultat però evidentment hi ha coses a millorar!!
D'en Pol no sé res, pero ja em va dir que li agradava (ho va escoltar amb mí) i d'en Koen tampoc!

Sé algo d'en "Tòfol" (Cristòfol) el profe de combo dels Atopic:

Tòfol Martínez
En general em sona força bé! Ho dic de veritat.
Pel meu gust (sobre gustos no hi ha res escrit, és clar) la veu està forta, la caixa també la noto tova, el baix em sona bé, però el bombo potser el tiraria més endavant, a mi m'agraden les bateries una mica més presents, tot i que de plats i over head la veig bé, es més de bombo i caixa. La guitarra per l'estil que és la trobo un pel crua, però crec que és com li agrada a en Koen, per tant ja està bé.




I a sobre tinc la doblé bendició d'en Marçal: Per Facebook, i a la cara! Osigui que suposo... els hi deu haver agradat!


Ara només em falta l'aprovació del pare d'en Marçal!!  jajajjajaja és un home que m'intimida... nosé... Ahir l'aurora m'ho deia, diu: 'Ja, esque li agrada intimidar!'


En fí... un Juliol molt únic i bastant irrepetible!


I tot això en un sol mes! I a l'Agost? L'Agost crec que serà tot bastant més tranquil·let!




Adéudeudeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!

Diumenge |/|\| Pel millor amic en un somni somniat i mai a la vida realitzat.

Avui m'he despertat a les 7.15h... seguidament a les 8.00, 8.02h, 8.04h.... Fins que he sortit del llit a les 8.20h del matí.

El llit em cridava.

Hi he tornat fins les 8.42h que he anat de cap a la dutxa.

A les 9.00h, era vestit amb roba d'esport, agafant la bicicleta. Mon pare diu: Ei toni! vos nar a fer pràctiques de conduir?

I jo..: COm? Avui? !! No puc papaa! :S

... M'ha agradat que m'ho proposés i per uns moments m'he mort de ganes per anar-hi, però no hi he anat perquè havia quedat amb la Deni per anar a jugar a tennis.

A les 9.05h, he aparegut a les pistes de tennis, ella ja hi era (haviem quedat a les 9h).

Em començat pilotejant... llavors hem fet uns quants serveis, i seguidament hem començat el set.

L'he guanyat, 6-4.

N'hem jugat un altre, i m'ha guanyat ella (m'he confiat...), també 6-4. Però per poc eh! En el primer set, jo dominava.. i en el segon, ella dominava.


Molt divertit.

He tornat a casa, m'he dutxat... 11.20h, el timbre. La Deni que venia a acabar de retocar les cançons del casal... ella es la 'jefa'! (((:

12.22h Marxa, jo baixo a baix, a la cuina d'estiu... els meu oncle Joan i la seva dona la Marissa, ja estaven a baix entaulats juntament amb els meus pares. M'assento....


Un dinar molt especial

Fins aproximadament les 16h, que rebo una trucada per a mí un tant especial. Em demanen, demanen la meva ajuda. En Pol, Koen i en Marçal, han de gravar una maqueta per a un concurs abans de divendres... Tenen pressa pobres, i bé ara aniré a casa en marçal, a gravar les referències. Haveure què passa.

Conclusió:

Un diumenge especial no? Ah! i no ens n'oblidem celebràvem l'aniversari del meu pare que va fer anys el 18 de juliol: 54 primaveres.

Em sento bé avui. Realment. A part de que el dinar estava molt i molt bo, i escric això estant molt satisfet de tot.. avui he quedat amb la Deni, he passat una estona molt agradable amb ella jugant a tennis i després a casa amb les cançons dels peques del casal. Llavors un molt agradable dinar amb els 'Grabulosa' de la família els quals tots ells són fantàstics! Són Catalans! :P No com els Martínez que no hi ha qui els aguanti, bé, de fet... no se ja ni qui son de la familia, en hi ha tants.. Tots son 'primos' o 'primas' o 'titos' o 'titas', segons ma mare!

I ara? A la tarda una mica de gravació, algo al que estic disposat a dedicar-m'hi la resta de la meva existència. Masoca? Nah, M'agrada, és només això.

_________________________________________________________________________

Per Molts Anys! Moltes felicitats!

Saps quans anys té aquest dibuix? Saps quan ho vas dibuixar?

Va ser a 6è de primaria, té uns 7 anys més o menys. Considerant que tu només has viscut 18 anys... veure algo que vas fer ara farà 7 anys és macu no?

I pensar que ho he estat gaurdant tot aquest temps... ;-) Ah, i que ho seguiré guardant eh! Simplement es perquè sàpigues que ho tinc.

Arià et volia fer també com un vídeo tal i com li vaig fer a la Laura, però donat que he partit peres amb l'Aurora, no es plan de demanar-li res, no sigui que ho mal interpreti o ves a saber, que no vull problemes. I el  motiu més gran, es que no sabia quina música fer-te. (Perquè suposo que a hores d'ara sabràs que valoro més el so que no la imatge eeh! CAPOLL jajajajaj)

Això de capoll sobra, però tant és. Em venia de gust dir-ho, aquí i ara.

Jo també t'estimo bonic. Si d'aqui 60 anys encara estem solters, et sembla que ens casem? És la manera més pràctica de transferir les notres pertinences sense impostos de succesió o herència...

Sobre la foto... t'he de confessar que no se a què va venir la imatge d'aquest 'drac'. I li surten mocs, o es fum? I què porta a les mans? Una tassa? jajajaj

M'agrada. Sobretot la tifa, hi queda de puta mare.

Te n'adones, ja a 6è pensaves en la independència...

Pel que fa la frase...

'Pel millor amic en un somni somniat i mai a la vida realitzat.'

Bueno, dius que sóc el teu millor amic en somnis! :P Que bé no?

Et podré decepcionar, però has de saber que no ho faig de mala fe.

;-) He de fer un àlbum on guardar-hi xorradetes, objectes... coses que han significat algo per a mí, o que tenen un sentit especial, i aquest dibuix, hi serà. No pateixis. I en la seva versió original!

Ara tant sols hem de vigilar de no matar-nos amb el cotxe. Si ho aconseguim, viurem molts anys. Si morissis, jo també et trobaria a faltar, i molt.

I tens raó, ets tú que sempre em truques a mí. Jo mai et truco. No sé, potser dels cops que ho he fet he tingut la impressió que et molestava, i per això ja no hi he tornat. Però no em pots retreure quan tú em truques jo et rebutjo!!

Penso que en això hi has de reflexionar una miqueta!

;-)

Morir en terres catalanes... Morir a catalunya, el meu país... El nostre país...

El meu país es tant petit que des del cim d'un campanar, es pot veure el campanar veí. I és veritat. Malalt d'amor, pel meu país, i sobretot per la qualitat de les persones les quals hi viuen!!

Salut Arià.

PD: Sé que no t'agrada celebrar l'aniversari, i jo no t'hauria escrit això avui aquí si no m'hagués vingut bé escriure el que he fet avui. Es una entrada doble això! T'hagues escrit el que t'he escrit un altre dia, potser demà... potser la setmana que vé... potser quan m'hagués vingut bé... No ho sé. Però no t'ho prenguis com que es una celebració, no voldria. La part de l'aniversari és la primera linia, la resta... no.

Salutacions de qui t'escriu amic! Aquí i al cul del món...! ;-)

Ennuvolat

Per què em costa confiar en tú?

Per què jo et transmeto confiança?

Sóc molt tancat?

Sóc mala persona?

Sóc dolent amb la gent?

Em comporto com si res m'importés?

Qui sóc?

A on vaig?

Amb qui?

Pubillatge 2011

A) Com t’agradaria que fos el món en el futur?

M’agradaria que el món en un futur encara fos món, que els humans
encara fóssim humans, i que les màquines fossin màquines. La societat
actual ha de fer un gran canvi donat que el ritme que portem actualment
de consum, no és sostenible. Les generacions futures se’n ressentiran
moltíssim de tot el que nosaltres estem fent avui.

B) Que faràs tu, per canviar-ho?

El que faré serà intentar contribuir a que en un futur encara siguem
persones, i en cap moment perdre el factor que ens fa ser el que som.
Tot depèn de nosaltres, les persones. No ens hem de desmotivar
digen: ‘Oh, es que els polítics no fan res...’; NO. I tu què fas? Imaginem
que el sistema és una gran màquina mecànica amb molts engranatges:
si hi poses un pal, la màquina el destrossa; si hi poses molts troncs, el
sistema no pot destrossar-los a tots i s’atura. L’haurem guanyat. Hem
de ser el que som: persones; el dia que ho deixem de fer, el món estarà
perdut. Jo intentaré seguir sent persona.

C) I si no pots?

Aquesta pregunta m’ofèn. Si no puc? Què?. Si vols pots. Tothom es
capaç de fer el que es proposa. Si no en saps, n’aprens. Si ho somies ho
pots aconseguir.

D) I Vidreres, com hi encaixa?

Vidreres hi encaixa perfectament, bé Vidreres i qualssevol poble. Entorn
a què gira la nostra societat? Si parlem en termes globals, tot suma. La
unió fa la força, diuen, oi? El subconscient col·lectiu és el que més ha
de preocupar als qui manen ja que podran controlar-ho quasi tot, però el
subconscient col·lectiu, no. Moltes persones petites, en molts llocs petits,
poden fer grans canvis.

E) Què espires del teu futur a nivell professional?

Aquest mes d’octubre, començaré els meus estudis a una institució
anomenada ‘SAE’ (School of Audio Engeneering). A SAE hi cursaré
un grau universitari en Producció d’Audio (homologat per Middlesex
University – Anglaterra). Això m’obrirà les portes del món professional
del so, i la producció musical. Puc acabar fent post-producció de so per
a cinema/televisió, com a enginyer de so d’un grup de música, enginyer
en un estudi de gravació/masterització... La veritat es que actualment
no sé a on m’agradaria acabar, però totes les sortides a les quals aspiro
amb els estudis que cursaré en aquests 2 anys següents, m’agraden
molt. Suposo que amb el temps ja ho veuré que m’agrada més estar en
un estudi de gravació, o que m’agrada més estar de gira amb una banda
de música... En tot cas el que sí que tinc clar és que vull fer això perquè
m’agrada, i penso que això es la motivació més gran que pots tenir a la
vida.

TEST D’AGILITAT:

Blanc o negre? Blanc i Negre
Mar o muntanya? Mar i muntanya
Una persona? El papa
Un personatge? En Wally (dels llibres: A on és en Wally?)
Un llibre? La bona sort (Àlex Rovira)
Una pel·lícula? El número 23
Un viatge? Tots els que he fet han estat molt bé, però ressaltaria el viatge de final de curs a 4t d’ESO.
8) Interior o exterior? Interior i Exterior
9) Estudiar o treballar? Sempre s’aprèn mentre treballes... (Estudiar i Treballar)
10) Recordo...moltes coses, i lo bo del cas és que totes elles són molt interessants i costa de triar-ne només una...
11) Somric quan... cal i quan estic content.
12) Ploro si...es perd algú estimat, s’està trist, també quan ets
molt feliç...
13) Estimo... a qui s’ho val.
14) Escolto...el silenci, la música...
15) Admiro...a qui és digne d’admirar
16) Somio... totes les nits, o si més no, això espero.
17) Vidreres...Es el meu poble, on hi he viscut sempre, on hi tinc
els amics...

Pañuelos Bosque Verde

Violent,

Em sento un pèl violent cada cop que la veig... bé, no és violent per a mí si no per a ella. Se'm vol apartar, i ho trobo molt normal... però crec que li hauria d'explicar que no ho ha de fer...!

Dissabte, sortint de festa a la discoteca, .... vaig tindre un gran percal: vaig beure tant alcohol que va arribar un punt en el rellotge de la nit, que a partir de llavons fins les 8h del matí de diumenge, sóc incapaç de recordar què vaig fer, a quí vaig veure/saludar, què em va passar, què vaig pensar, què vaig sentir...

Aquest punt calculo que va ser sobre la 1:50h. Vull dir que des de les 2h de la matinada aproximadament fins les 8h del matí no se que vaig fer.

El mòbil, de fet, quan perfí vaig arribar a casa, i el vaig conectar per carregar-lo (la bateria sembla ser que s'havia acabat..) envés de demanar-me el codi 'PIN' em demanava el codi 'PUK' que és per quan no saps el pin 3 cops, et salta el puk que és super llarg..!

Em van dir, que aquella nit, una amiga que també estava a Mille, va redactar i enviar un missatge a ella.. deia algo tipu: 'Ei, que estic aquí a mille, i estic pensant en tu nse..'

:S DEUMEU! Jo això no ho vaig enviar!

Enfí, quan m'ho explicaven l'endemà, jo vaig mirar-ho, i efectivament... li havia enviat aquest missatge a les 3.44h! És la única referència horaria de la nit que tinc...! I això ja no ho recordo... et sents molt impotent.. llavors al CaraLlibre veus videos teus... 'ballant'.. i dius 'Oh déu meu!'

En fí.. em vaig despertar en una tanca de la casa d'un home gran... :S I ja et dic, eren les 8h del matí... La carretera es veia des de on jo estava, i m'hi vaig dirigir, miro dreta i esquerra.. veig que a la esquerra hi havia la rotonda... Axí que xinu-xano cap a la rotonda...

Comprobo el mòbil.. no hi havia bateria, així que prenc la gran i increíble decisió d'anar a l'estació de tren per trucar desde el tlf public.. Truco, i els pares em venen a buscar:

Toni, a on has dormit?

Ah, a casa la clara! ens hem quedat 4-5 persones!

Ah, vale vale! I ha anat bé?

... Em vaig sentir fatal mentir-los d'aquesta manera... i sé que algún dia s'enteraran d'una manera o altre que això no va ser així! Però bé, tant se val, hem d'assumir que els pares d'una manera o altre ho saben tot de nosaltres.

De fet, això de que vaig dormir a casa la clara, només li ho vaig dir a 2-3 persones... i avui m'ho han recordat gent amb la qual jo no m'hi parlo per a res... osigui que... les històries VOLEN.

Hem d'assumir que vivim en societat! :P


Realment però, missatges i despertars estranys apart, va ser una gran nit eeh! La qualificaria de llegendària!

I bé, crec que un dia hauré de parlar amb l'Aurrr.!! Sé que ho he de deixar estar, però tinc com una 'necessitat' per explicar-li que realment que no s'amoini per tot el que li vaig arribar a dir... etc etc etc

Es que de fet, no em sento malament perquè m'hagi dit que no! I... ens vam trobar a una manifestació, i evidentment estava distant... però, bé, crec que va poguer assimilar que no passa res.

De fet, quin problema hi ha?

Si t'ho mires com cal, no en hi ha cap, el que si que hi ha són molts prejudicis. Per part meva, tinc l'obsessió de voler-ho arreglar, de voler retrassar-me en el temps i no dir el que li vaig dir.

Per part seva, deu pensar que no m'ha de dir res, ha de sudar de mí, ha d'apartar-se de mi...

Però crec que no ho ha de fer, perquè fa que augmentin les meves ganes de voler tornar enrere i arreglar lo inarreglable!

De fet, avui l'he vista... :P I ha set 'normal' crec jo!

Hi ha hagut 2 cops que no l'esperava, però el primer? C'est ne pas du probleme!

Espero que sigui happy, donat que jo.. no estic al fons d'un pou (pensava que hi seria, però no!).

Aiishh el #casalmusical11 ...! DEUMEU son tan macuus i maquees! :P L'esteel, la claudia, en mario, en rogeer...!!

Són tan boniics! :P

I demà demà? Demà a l'AJ!!!

Hi ha una cançó, que percert, la tinc i la conec gracies a ella, que em va passar el disc!

És del musical 'Què' (adoro a en Guix!)

Diu: 'Has de confiar, has de lluitar fins el final, potser demà, trobaràs la resposta...'
Llavons entrava en un orgasme musical, i acabava amb un: 'Demà es la solució!'

Aquesta cançó m'ha motivat molts cops per posar-me en els estudis del BTX, sobretot de primer... moltes nits mentre feia deures, escoltava aquest musical, i clar, aquesta es de les ultimes cançons del primer acte, crec.

En fí... que SEMPRE s'ha de mirar això, que demà es la solució, que el temps ho cura tot, i si no ho cura ho mata!!

Saps?¿ Tinc 4 missions;

1. la de sempre
2. la d'obtenir un èxit en el concert del 29 de juliol amb les noies del casal, i amb els nois, també, clar.
3. obtenir un altre èxit en el concert de SUMA
4. Quan hagi superat tot això, que espero sigui aviat, ens expliquem les nostres diferencies per tal que si ens trobem d'aqui 2 anys no ens girem la cara... i arreglem aquest 'percal' com diries tú. Simplement és perque no tinc la meva conciència tranquil·la i la hi vull tenir, vull saber què t'ha passat pel cap aquests dies... M'agradaria que en algun moment ens ho expliquessim tot això...! :S No se, potser no funcionaria o no hi hauria res a explicar, però bé.. per probar-ho crec que no hi perdriem res, no trobes?


Amb un Smile d'orella a orella...


Molt bona nit.




PD: Percert, bonic, ... ets molt macu eh! :P Realment... Tot molt interessant! :P

Ploro

M'afecta, ens allunyem... Enfí, no hi ha res a fer.

I la història de sempre es repeteix i no vull! Ja tornem a tenir concert programat per a l'agost a la FM de Maçanet!

Visca!

Ho diria de debò si m'ho passés realment bé i sense preocupacions, però... amb els amics el que fas es preocupar-te!

Toni i els acords d'aquesta cançó? Toni i això? I les parts?

Toni, Toni i Toni.
Grabu, Grabu i Grabu.

Senyor senglar, com pots tenir els collons tan grossos?

Avui em reconeixes a la cara que no ets capaç de treure uns acords a una cançó cutre, però llavors sí que ets capaç de tirar endevant un projecte on tú et defineixes com a líder?

OSTRES PERE! No cardis tiu!

Si no tens oida per treure els acords d'una cançó com collons tens oida per saber si el que fas sona bé? Llavons em tires en cara que jo en sé més que tú... Però et penses que això m'ajuda? Que em motiva?

'Ohh! en toni sap més de música que en pere!' -"Ostres, m'ho dius de debò? Quina sorpresa!"

Si ja fa temps que no practiques amb el baix tiu! Avui has vingut a casa, has pensat en el suport del coll de l'harmònica, però no saps que el suport de l'harmònica, estava DINS la funda del teu baix acústic, que percert, també el tinc a casa?

Tiu! Saps on és el teu baix acústic? Avui no me n'has dit res!

Jo em trobo que si he de treure els acords d'una cançó, d'alguna manera m'he d'aprendre la linia de baix, la de guitarra, i evidentment, la meva.

M'he rallat molt avui. MOLT. Per ella, i per vosaltres.

I no tinc moltes ganes de començar de nou amb Suma!

Ho faré, pel concert que hi ha al darrere, però us assegur-ho que no em penso rallar per a res, tot i que avui ja ho he fet, tot i que això no ho compliré.. tot i que...

Tot i que sé que tot pot sortir molt bé... tot i que escric això en un no molt bon estat d'ànim...

En fi!

El que tinc molt clar, és que si ets capaç de tenir els collons grossos com per voler liderar un grup on tú ets el baixista, el guitarrista, el que toca l'harmònica, tot i que no el cantant, però si el que parla entre cançó i cançó... penso que ets capaç de treure els acords d'una trista cançó o en aquest cas de 20 tristes cançons!

Si no és així, alguna cosa falla, no trobes?

I perdona'm eh, no ho dic amb ràbia, ho escric amb desesperació perque no sóc capaç de entendre-ho.

Demà faré el dinar, cus-cus. (No sé com s'escriu..)

Ja vurem com surt el concert de l'Agost, ja ho veurem tots! :P

De segur, que intentaré passar-m'ho el millor que pugui!

En fi... d'altra banda vull trobar algú nou, per poder retirar lo vell...! La cosa funciona així: Un clau substitueix un altre clau.

Tot i que ella no és un clau, ella és l'Aurora. I avui no veig una manera factible de substituir-la així com així.

Saps?

Hi ha una pelicula que t'he dit que miris milions de cops però evidentment, qui m'ha de fer cas?

'La leyenda del pianista en el océano'

La banda sonora esta molt i molt bé, però l'argument base...

Em va agradar moltíssim. Només la he vist un cop, però potser aquests dies, potser després d'escriure aquesta entrada, la tornaré a veure.

La pelicula tracta:

Un bebé que neix en un vaixell, no és registrat a les autoritats pertinents, no és 'empadronat' enlloc. Aquest legalment no existeix, de fet tampoc se sap quan va néixer exactament. El nano aprén a tocar el piano... i es fa el pianista per excelència del vaixell... llavons triunfa.. (què voleu? es HollyWood..) Però la reflexió que es fa a tota la pelicula és: Perquè el pianista no vol baixar del vaixell?

El personatge explica:

El vaixell, és algo finit: 2000 passatgers per trajecte, ni un més. 2000 cares per a conéixer. En canvi el món, la terra ferma, mires a l'horitzó i no veus a on acaba... Això l'espanta al protagonista, l'espanta tant que fa que no vulgui baixar del vaixell!!

Em va agradar.

No sé, potser per la por del protagonista, que veig que es similar a la meva... 7

Aaaiiixxx.. la meva por per les noies.

A on neix?

Tot ve de l'Ester... em vaig sentir molt malament. MOLT! Tot el que vaig compartir amb ella, i ... m'ho va tornar d'aquella manera...!! 'Seguirem sent amics?'

Jo com un imbècil: 'Sii!' ... i ELLA es la primera en trencar la seva puta pregunta, després criticant a saco... va passar el temps... i en Toni, té un problema? ...

En Grabu creu que sí...!

:P

Això és fantàstic!!

:) Amb moltes ganes de Octubre, de Barcelona... de School of Audio Engeneering...!!

Però també amb moltes ganes de, com diu la Laura... d'algú amb qui compartir els meus assumptes i ella que els comparteixi amb mi.

Bona nit?

De dormir dormirem, però pensaré moltes coses abans de tancar els ulls....

Et desitjo molt bona nit, petita! ;-)

Que dormis bé!

T'estima, el teu amic, Toni..

Ja ho sabia

Jo també sabia que no funcionaria, que no serviria per a res, que... etc.

Però ho vaig fer, amb l'ajuda dels meus amics...; vaig obtenir el meu 'NO', i ara simplement és tracta de deixar de pensar-hi, deixar fluir la vida... que ja et conduirá a un altre lloc.

I esque ho vaig tenir tant clar un dia ara farà 2 anys... La història d'aquesta noia, va créixer, va decréixer, finalment ha tornat a créixer, i ara haurà de decréixer. Va ser fa 2 anys, en un concert de la BandaDelCocheRojo, estava amb mí, no és que jo estigués amb ella... és que ELLA estava al meu cantó perque...

Una part de mí diu que estava amb mí perque seria la 'novetat' del moment, ens acabavem de conéixer.

L'altra part de mí, l'enamoradissa, no pensava en això si no que pensava en que tenia números perquè em toqués la grossa; que hagués estat començar algun camí plegats.

Va ser una nit molt increíble, cantavem, vallàvem.. en moments ens agafavem de la mà, ella bebia del meu combinat, ens ho vam passar molt bé, molts somriures, moltes rialles, i la veritat, MOLT BONA MUSICA per part del CocheRojo!

Era el primer concert que veia d'ells, i realment ho fan molt bé, valen moltíssim si mai els podeu anar a veure, feu-ho! De debò!

En fí, les meves ganes d'ella van venir d'aquí -crec- ... llavons amb elt emps es van calmar, i ... doncs farà poc desde la primavera -que la sang altera- altre cop va tornar el meu interés.

Em sap greu.

Evidentment em sap greu la seva resposta, el seu 'bueno tu i jo com amics...' Però el que em sap més greu, és que jo li dic això.. de que me l'estimava, i ella em deixa anar un 'Ja ho sabia'.

Clar, també que dius? Et ve un penjat i diu que t'estima, a tu ni et vé ni et va.. i ja havies sentit alguna veu de que jo estava interessat en ella...

Doncs en part és normal que et digui que 'Ja ho sabia'. Però  parlant amb 2-3 persones, m'han dit que no, que no era normal... jo no ho sé, jo vaig trobar força correcte tot el que em va dir, i no va voler trencar peres, encara som amics i suposo que ho seguirem sent tot i que esclar que la amistat que ens uneix a ella i a mí es la del contacte físic (ens veiem cada dia a l'institut). Ara aquest contacte físic desapareix... pertant l'amistat suposo que també, de fet, si jo no li parlo ella a mi tampoc, així que els 2 estem 'bé'.

Ja ho he comentat a altres entrades  és una questió d'interés mutu, jo l'hi tinc, pero ella no. Ja està.

Es molt maca, realment, qui l'aconsegueixi penso que s'ho passarà molt bé, i sobretot m'agradaria que no patís gaire. Li desitjo lo millor que pot sortir de mí.

Saps? L'últim cop que hi vaig parlar cara a cara o el penúltim li vaig comentar això que explicava jo al principi de l'entrada al blog. Aquest tema del concert... que per a mí va ser especial, i la seva mirada encara la tinc gravada com un fotograma: sonava la primera cançó del concert, jo estava a davant del cantant, a la balla de protecció i al meu cantó esquerra no hi havia ningú, llavors a la banda dreta hi havien tots els meus amics... allò que els miro, i llavons em torno a girar cap a l'esquerra, i es planta ella cantant la cançó que interpretava el grup! Aquella mirada, aquells ulls en com em va mirar, i el seu 'HOLA GRABUUUU!!' amb ganes de festa, ho tinc enregistrat!

Tot això que jo m'enrecordo tant bé, ella... es com si li parlés xino. Això es una especie de 'Questió de valors' jo ho vaig valorar molt i ella no...

Aurora, tranquil·la que no et molestaré gaire més crec! Hahahah!

No ric eh, sols es que ho vesteixo d'aquesta manera.

Suposo m'he guiat una mica per la frase de 'Es mejor haber amado y haber perdido, que no haber amado nunca..'

Si hagués sortit bé, jo estaria molt content actualment.

No estic dient que ara estigui trist, també estic content, simplement no estic amb ella, amb la meua little girl, la meua noieta, el meu petit llangostí! Qu'és maca! Senzillament, em sap greu.

El casal m'ajudarà moltíssim suposo, tot allò que de mi la gent passa per ser com sóc, un nano amb molt de sobrepes, els nens petits no ho veuen, i .. et tracten molt com ells. Fa temps no que no em tractaven aixís. Són molt macos, en Mario, l'Ian...! Son taps! son molt enanos! Déu meu! i la Cel, el Roc...! Que són feliços ells! ejejje. Crec que tot això que m'havia fet aquests anys aquesta manera que tinc de no manifestar molt els meus sentiments, caurà gràcies a aquests marrecs!

Que bonics! :P


I aquest divendres què Toni? Aniràs a veure en Jack Johnson?? Amb la Silvia? jjajajajajajjajaja

Possiblement si realment s'engresca..! :P UAU!  Serà brutal! :P
Com pots percebre, en realitat estic bé, tinc el seu 'només amics eeh!', i ja està.
El món és meu i teu! Ens l'hem de menjar amb patates, perque si no..? Què per a què hi és el món? eh?
El mundo està pa'comerselo!! I encara que ella no vulgui estar al meu cantó, doncs mala sort!!

L'estimo, sí i molt! Però ella no.

Ja ho sabía.