Perquè aixecar-se a les 6 i agafar el tren a les 6.42h, no te preu.
Perquè treure un 9,5 en un examen on demostres les teves habilitats, es reconfortant.
Perquè saltar-te una clase simplement "perquè pots", i perquè ja saps què t'explicaran, i el mateix professor t'ho diu: "Si quieres, hombre tu ya manjeas muy bien Cubase, vete tranquilo, no pasa nada.."; significa molt.
Perquè despres de la classe intentar agafar el metro i adonar-te que no pots, i saps que has d'anar d'un punt A a un punt B i què potser trigaries 35 minuts en bici, però tens el temps per anar-hi i hi deicideixes anar en bicicleta perquè senzillament tens temps... Es agradable.
A les 14h dinar, ja a casa, i preparar-te per agafar el cotxe i anar a fer el seguro... és bonic!
Perquè quan surts de l'asseguradora i ja pots conduir legalment parlant i tinguent tots els possibles accidents coberts, etc... és gratificant!
Definitivament, fer un parell de voltetes amb cotxe, anar a maçanet a casa en Marçal per parlar de temes de gravació et fa sentir com un mini-professional del mundillo... i això, ja saps, mola! :P
Perquè al cap de molt de temps poder decidir a on vols anar i quan... no se, et sents, especial!
Finalment fer una mica de celebració amb els amics per dur-los fins a Maçanet, tot i no quedar-t'hi perquè principalment, estas cansat i ha sigut un dia intens... Això... es molt bonic! :-)
Bonnanniit! :)
