Tot es una broma.
No, no tot es una broma.
O sí.
Joder, no ho sé.
Esta clar que s'ha de viure, i has de viure i fer la teva amb la gent que vulguis (i que et vulgui) i que t'acceptin, et sentis plè, agust, etc. Punt número 2, professionalment i personalment parlant, prefereixo viure la meva vida laboral fent allò que m'agrada.
Allò que m'agrada, ja ho saps, és el so, i tota la parafernalia que l'envolta... i a sobre ara se m'han descobert nous horitzonts que fins are quedaven l'oblit. Estic veient que tot el món aquest es bastant ampli -dins el que cap- i la veritat encara fa que m'agradi més, perquè no només fas CDs, fas pelis, series, continguts televisius, els directes, obres de teatre, disseny sonor, acústica arquitectonica (jo no crec que hi arribi..), i si tingués cap per les mates m'atreviria a mencionar el món dels algorismes informatics per al càlcul d'ajust de sistemes, de codificació de l'audio... etc etc etc etc
El problema, d'aquí ve el dubte existencial, és del fet de: I ara què?
Esta clar que aquí No es valora la cultura. De fet ni jo la valoro! I perquè no la valoro? Perquè de peqe, no m'ho han ensenyat. I no culpo als meus pares... a ells tampoc els han ensenyat, i tampoc culpo als avis... simplement és el sistema.
Si, encanvi, el sistema potenciés molt més del que ho fa La Cultura, i no ho deixés tot en mans de pobres entitats que es maten per una puta subvenció... JODER! potser hi hauria més activitats no? Més DIFUSIÓ.
I el rollo és el I ara què?, d'acord intentem-ho fer facil, 2 sortides.
La primera: Decideixo quedar-me aquí.
Lluites per un lloc de feina inexistent, treballant mogollón d'hores, i els pares ajudan-te econòmicament.
La segona: Marxar.
Seh? segur? marxar? vols marxar? Que sapigues que allà fora, tú ets una puta merda, perq la gent esta més preparada, perq son paisos que aposten (potser no tot el que caldria) més en cultura i educació que el teu.
I això es el que més em reventa.
Avui el colgao de la masterclass (en angles, i ah, no soc tan tonto, ho he entes todo todo i todooo! jiji) comentava que s'ha de ser optimista bla bla bla.
I evidentment, hi estic d'acord. S'ha de ser optimista, de fet l'angel ens ho comentà: has de vendre la imatge que vols ser, independentment que ho siguis o no.
Però NO FOTEM! joder... a fora ... hi ha molta gent bonaa ostres, i aquí per un putu sistema de MERDA no se tot l'anglès que un italià. I si sé més anglès que algún colega meu d'ESO i BTX és perque els papes han pogut pagarme unes classes extraescolars en una escola d'anglès, la qual cosa els hi agraeixo infinitament.
Llavons hi ha el rollo de que a espanya SOM VAGOS. Osigui la producció a espanya cau! Tú a l'estranger dius que ets espanyol... i la imatge (prejudici) que tenen ja de tu es poc bona (crec).
I.....
Estoy que hecho humo.... ahuuummm ahuuumm umahuummauummmhhhh
Papa, jo vull ser torero. Jo vull matar toros..
i AH, quin putu fastic l'esport i tot el gran ressò mediatic. I odio dir això, perque les macrobarbaritats que he arribat a dir de la laura per fer el mateix que estic fent jo en aquesta darrera linia, però joder, Laura, tens raó ostia puta. Incredible.
El govern t'està dient que marxis. CLARAMENT. No diuen res més. Ara la borsa ha caigut i bla bla bla blà no? i la prima de risc s'ha disparat, eh? Eh, cap problema, estem en bones mans, qui ens està fent tremolar, ja es cansarà (quan ens hagi deixat per terra), i llavors ja estarem tant enderrerits que estarem treballant tota la nostra puta vida, per tenir el que avui tenen els nostres pares.
Avui ho veig tot molt negre. MOLT negre, però crec que tampoc ho pinto tant malament ni exagero gaire.
Demà, ho veure més blanc, però perque seré OPTIMISTA, no perquè realment sigui més clar tot plegat...
I Tú? Què en penses?
Digues-m'ho, fa temps que necessito un altre punt de vista. I ha mogollón de coses que no entenc, i abans tampoc les entenia, però sudava. Ara veig que m'he equivocat durant molt de temps.
Ostres....
PD: Ostres, ostres, ostres i Ostres.........
