Que esqe estoi que hecho humo...
Y el cigarrito cayó de sus labios
seria por miedo que siguió rodando
huyendo y rodando sin darse cuenta
cruzó la frontera y se puso a salvo
¡Welcome to UnitedStatesofAmerica!
Santa Bárbara bendita
protege a esta pobre colillita
que está que echa humo
Esta es la historia de un cigarrito
o mejor dicho de la colilla
de un cigarrito que fue rodando
desde Laredo hasta Washington.
Pa' una colilla la chispa de la vida
no es la coca-cola, que es la gasolina
¿Que es lo que pasa si una colilla mal encendida
se cuela en una gasolinera?
Pues que hace ¡¡pummm!!
Pues que hace ¡¡pufff!!.
La explosión se oyó en todo Texas
era el comienzo de una gran gesta.
_______________________________
Aquesta setmana, hem començat el mòdul 3, .... mòdul 3 de 4...
Sí, això ja s'acaba...
Aquest mòdul tractarà sobre tot de Post-producció.
Que què és la post-producció?
El que vaig fer amb l'Arcadi Oliveres? allò de substituir el so original, per un altre so més ben gravat... doncs és aproximadament això, però molt més enrevessat.
Imagina't:
Una sequència de platja + 2 persones fent l'amor al cantó de la platja + un porc senglar que vingui corrent perquè també vol envestir a la dona tal qual ho fa el senyor Envestidor.... significa, deixant enrere tots els efectes d'imatge perquè això passi..:
1. Crear una ambiència de platja: so de onades.. el vent, els ocellets...
2. Crear un Foley (efectes que emulen el so que hauries d'escoltar) de pell fregant contra pell, si van amb roba, roba fregant amb roba (estan follant..). També crear foley de sorolls de sorra... El javalí que ve corrent.... els seus passos, els seus esbufecs, tot això s'ha de recrear.
3. Dir els possibles dialegs: Oh! sí, bebè... mmm ho fas molt bé... aguanta aguanta... oooh sii... Ahhh! Karii un porc senglar em vol follaar.. oh noo...!
Lo bé que tu facis, i muntis això... és la credibilitat que tindrà, o no, el film o sequència.
4. Ah! i la banda sonora, la musiqueta...
Això és Post-Producció.
Sabies que més de la meitat de lo emocional d'una peli t'ho transmet el que escoltes?
Als USA i la superindústria de Jòlivud, tot aquests punts que he descrit (i molts més) ho fan un equip de potser, 50 persones tranquilament... i tootes ben pagades.
Al cinema español, tot això ho fa 1-5 persones màxim, i a sobre mal pagades.
Aquí teniu, el perquè una peli española no es igual que una peli americana.
A on vull arribar, es que penso molt que a espanya tota la història dels albums, música, pelicules, concerts... Toot està molt i molt restringit, i el poc mercat que es mou, ja esta agafat i pactat i .... PFFFFFFFF.
El nostre tutor d'aquest mòdul 3, no ens ho està cridant, però ho insinua bastant: "Foteu el camp, JA; feu TARD!"
I... després, escoltant les notícies, que si reforma laboral, que si retallada social, que sí bla bla bla bla bla... "els joves ho tindreu molt cru, i haureu de fer com els vostres avis i emigrar.."
Home, als amics del ron Barcelo, no els hi va anar malament a cuba eh?
Nose, tot es fa un poti poti.. i recordo la super cançó d'albert pla: Mi novia es una terrorista
"La dejo, o no la dejo?"
Avanço, o no avanço?
Marxo, o no marxo?
Descubreixo algo nou, o no descobreixo?
Evidentment, aquí encara he de desbrorir el mercat, i que tot el que sé fins ara, ho sé del que han dit altres.
Vull emprendre i muntar el meu propi estudi?
La veritat es que a aquí a espanya, en el sector de post-producció per a cinema i televisió, hi ha pocs estudis. Potser sí que faria falta això.
No ho sé.
Sé que vull treballar fent el que m'agrada, i que tot lo relacionat amb l'audio m'agrada més que no pas una altre cosa... i és al que em vull dedicar tota la meva vida, fins que em quedi sord.
Vull viatjar, treballant, anar de gira sent el tècnic d'una banda (internacional millor...) i fer l'ajustament dels sistemes d'amplificació... això és interessant, perquè MAI és igual, MAI. L'objectiu serà el mateix: Una difusió uniforme (espectralment parlant) del so en tot el recinte, però la manera d'assolir-lo SEMPRE serà diferent, no hi ha 2 sales iguals enlloc.
Mai res és igual en aquesta feina -bé, mai mai... ja m'entens..- i saber que sí fas bé la feina, la gent parlarà bé de tú dient que ho fas bé, i sempre hi ha aquest reconeixement inclús quan ho fas de franc.
El reconeixement, sempre s'agraiex.
Papa, jo vull ser torero...
I tú? Què en penses?
